La Llei de carreteres i el món local

Amb l’objectiu de tenir una idea concreta i ben il·lustrada de les infraestructures en relació al món local, Antoni Hereu, subdirector general d’Actuació Viària del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat va visitar la seu de l’FMC per oferir a la Comissió de Política Territorial i Infraestructures de l’FMC, una sessió sobre la Llei de carreteres i el món local. A la sessió també hi van estar convidats els membres de la Comissió d’Urbanisme i Mobilitat de l’FMC.

En primer terme, Antoni Hereu va fer esment i descripció d’un seguit d’idees i conceptes que cal assumir i entendre, per tal de posar-se en situació i saber de què s’està parlant, tant de manera general com d’una visió més concreta com és la del món local. Tot seguit va analitzar l’evolució històrica de tota una relació de textos legals que han anat apareixent durant els darrers dos segles i mig fins a l’actualitat, amb continguts relacionats directament amb l’àmbit de carreteres. Després del recorregut històric per les lleis de carreteres en el marc del món local, s’arribà al text refós de la Llei de carreteres (Decret legislatiu 2/2009).
Es va descriure, d’una manera sintètica i general, el contingut de la llei i els grans blocs en què es pot diferenciar. També va fer una descripció d’alguns preceptes, figures i eines de la norma, estructurats com a instruments i per àmbits funcionals. D’entre els conceptes tractats en l’apartat d’instruments de planejament, va parlar del Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya i del mateox planejament urbanístic. També va indicar els diversos factors i elements que conformen el que podem entendre com a instruments d’execució,de coordinació, d’informació i, per acabar, de defensa. En cadascun dels apartats, el subdirector va comentar alguns punts dels més representatius i destacats.

Quant al bloc anomenat d’actuacions derivades, Antoni Hereu va donar les xifres tant de les comunicacions i informes que s’han dut a terme com també del nombre de traspassos de vies a favor d’ajuntaments. Alhora, va valorar els termes d’alguns convenis de col·laboració subscrits amb diverses administracions com ajuntaments, consells comarcals i diputacions.
Una atenció especial suposen diversos supòsits que es van tractar en el bloc d’oportunitats de millora de la llei. Entre d’altres, va comentar la cura, la senyalització i el tractament dels usuaris vulnerables, entre els que es troben els vianants, ciclistes, vehicles lents, etc. També va parlar del condicionament d’acord amb la normativa europea i la incorporació de conceptes de seguretat, en l’apartat de la gestió de la seguretat viària, els quals requereixen una revisió constant. En el bloc d’oportunitats de millora també es van comentar algunes particularitats dins el tractament d’altres elements viaris, com poden ser els trams sobrants de carreteres, l’accessibilitat al viari que hagi estat objecte d’intervenció o condicionament, entre d’altres.

Seguidament es va obrir un torn obert de paraules molt participatiu on els assistents van poder plantejar tots els dubtes i qüestions, que van anar des del paper que han de tenir els ajuntaments en les intervencions de la xarxa viària i la necessitat de consens, fins a la funció de desenvolupament local que ha de tenir la xarxa viària, passant per alguns exemples i continguts de convenis de col·laboració.

Va ser una sessió definida per la claredat i síntesi en el tractament d’aquest text normatiu que tant directament afecta la realitat dels nostres pobles i ciutats.

---

589 visites