Lluïsa Moret, presidenta de l'Àmbit de Drets Socials de l'FMC i alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, va dir ahir en la compareixença al Parlament per parlar sobre la Proposició de llei de creació de l'Agència Catalana de Protecció Social que cal que s'escolti més la veu dels governs locals en el procés de creació de l'Agència






16/11/2016

En la seva intervenció va afirmar, entre d’altres qüestions, que no hi ha cap dubte que les entitats locals i, en particular, els municipis catalans, tenim un inevitable protagonisme en tot el que afecta les polítiques socials (també pel que fa a la gestió d'aquestes polítiques), ja que som, com exposa el preàmbul de la Llei 12/2007, de 11 d'octubre, de serveis socials de Catalunya, "la porta d'entrada al sistema de serveis socials català i l'eix vertebrador de tota la xarxa d'aquests serveis". 

Pel que fa als aspectes generals d’enquadrament de la proposició de llei, Llüisa Moret va remarcar que el que realment interessa als governs locals és el paper que fan les organitzacions públiques com a garants dels drets socials i dels serveis socials: "Que la finalitat d’estructura d’aquesta proposició s’allunyi d’aquest nucli de l’interès del govern local és una altra cosa; perquè, a través d'aquesta via merament instrumental, el que realment s'està fent és enterrar la importància que tenen els serveis socials en un context de dura contenció fiscal i d'empobriment gradual i progressiu d'àmplies capes de la població catalana”. "Tots hauríem de ser conscients això. Tots”.

En referència al nivell local, Moret va remarcar que quan la proposició de llei regula les funcions de l'Agència mostra, potser de forma inconscient, quina és la seva veritable finalitat, ja que utilitza l'expressió "gestió centralitzada" de totes les prestacions. "Un model, per tant, que desconeix completament el paper que juguen les entitats locals (i especialment els municipis) en el sosteniment dels serveis socials”. En aquest sentit, i sentim dir-ho, "ens recorda aquell intent del govern espanyol de furtar als ajuntaments la competència sobre una matèria tan essencialment municipal com són els serveis socials i pretendre situar-la en mans de les comunitats autònomes, recordant que aquesta operació normativa, impulsada per l’LRSAL (Llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local) va fracassar i ha estat declarada recentment com a inconstitucional (STC 41/2016)".

La presidenta de l’Àmbit de Drets Socials de l’FMC va informar que l'única referència expressa que hi ha al text de la proposició de llei a les entitats locals es fa a l'article 4 quan es regulen els fins de l'Agència Catalana de Protecció Social. Així, en l'article 4.3 s'estableix que l'Agència pot "delegar o assignar l'exercici de competències d'execució de determinats serveis de protecció social als ens locals". "Aquesta òrfena referència als ens locals requereix aturar-se a determinar quin és el seu abast i quines les possibles conseqüències”.

Lluïsa Moret, en la seva intervenció, va afegir que davant la inexistència de regulació en la pròpia proposició de llei de cap tipus de règim jurídic sobre quins són els efectes de la "assignació", cal presumir que l'Agència es reserva el dret de conferir de manera unilateral l'exercici d'una competència d'execució o de prestació a favor de determinats ens locals o de tots els ens locals. "Aquesta regulació, amb tots els respectes, és, clarament un atemptat frontal a l'autonomia local”.

I en acabar la seva exposició, i pel que fa a la dimensió organitzativa o estructural de l’Agència Catalana de Protecció Social, va afirmar que ”no es pot pretendre aprovar una llei, per molt estructural que sigui, en matèria de protecció social desconeixent, d'una banda, una realitat normativa clara i contundent que és l'article 84. 2 h) de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que reconeix els governs locals competències pròpies sobre "la regulació i la prestació dels serveis d'atenció a les persones, dels serveis socials públics d'assistència primària i foment de les polítiques d'acollida dels immigrants".