La majoria de països desenvolupats han apostat per les ciutats compactes com a model urbanístic de referència pels avantatges que ofereix en termes de productivitat, d'economies d'aglomeració, d'accessibilitats als llocs de treball, d'eficiència energètica, d'emissions contaminants, de seguretat, de costos en la provisió de serveis públics i de protecció de l'entorn natural






18/07/2018

Però, malgrat les innegables virtuts que ofereix, no es poden subestimar els efectes negatius als què també va associat aquest model de ciutat en forma de costos de congestió, de menor benestar dels ciutadans, de manca de disponibilitat d'espai públic, de perjudicis per a la salut i de preus dels habitatges (que tendeixen a incrementar-se exponencialment amb aquest tipus d'urbanisme).

L'aposta, doncs, per la densitat urbanística s'ha d'acompanyar de polítiques per a mitigar aquests efectes contraproduents. Polítiques que s'han de centrar en intervencions en habitatge (inversions en habitatge i mesures per incrementar-ne l'oferta) i en la xarxa de transport públic (inversions en millora de la xarxa) que permetin assegurar un accés eficient i equitatiu a l'habitatge i als llocs de treball.