El president de l'FMC i alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor, ha assistit aquest matí a la sessió de constitució de l'Assemblea Urbana de Catalunya, òrgan que té com a objectiu, entre d'altres, tutelar el procés d'elaboració i validar els continguts de l'Agenda Urbana de Catalunya per tal d'implementar noves polítiques públiques per redissenyar les ciutats del futur






05/11/2018

L’abril del 2017, el Govern de la Generalitat va acordar l'inici dels treballs per a l’elaboració de l'Agenda Urbana de Catalunya (AUC), un document que ha de vetllar per la implementació, en les properes dècades, de polítiques públiques que garanteixin el desenvolupament urbà sostenible, en les vessants social, ambiental i econòmica. En aquest context, l’Agenda Urbana de Catalunya ha de sorgir d'un ampli consens, ha de ser estratègica en les seves conclusions i vinculant en l'exercici de governs locals i administracions. Per tot això, i per la seva evident transversalitat temàtica, la seva elaboració ha de ser participada pels principals actors que, d’una manera o altra, incideixen en les nostres ciutats i viles. En aquest sentit, en l’Acord de Govern també es va preveure la creació de l’Assemblea Urbana de Catalunya, un òrgan col·legiat interadministratiu de caràcter consultiu, que té entre les seves funcions, la de tutelar el procés d’elaboració i validar els continguts de l’Agenda Urbana de Catalunya per a la seva ulterior aprovació per part del Govern.

Amb la sessió constitutiva d'avui, presidida per Quim Torra, president de la Generalitat de Catalunya, es culmina una intensa feina iniciada fa més de dos anys, quan es va adoptar el compromís d’alinear les polítiques urbanes i territorials de la Generalitat als acords adoptats per les Nacions Unides sobre la Nova Agenda Urbana i l’Agenda 2030, de desenvolupament sostenible. En aquesta primera sessió de l’Assemblea tots els nivells de govern, ciutadania i teixit productiu, expliciten un compromís conjunt i inequívoc en vers un desenvolupament urbà que sigui inclusiu, sostenible i pròsper. La presència i implicació de totes les parts constituents de l’Assemblea és un fet remarcable que té un enorme significat per la seva transcendència en el disseny de futures polítiques urbanes de Catalunya, per tal que siguin més integrades, més holístiques i més transversals. A la reunió s'ha aprovat la "Declaració per una Agenda Urbana de Catalunya”, un document declaratiu que pretén constituir-se com un punt de partida de tot el procés. Es tracta d’un manifest conjunt que vol contextualitzar la necessitat d’elaboració de l’Agenda, com també establir els objectius i propòsits per a la seva redacció.

 

El president de l'FMC, en la seva intervenció ha destacat que "hem de promoure i construir un dret a la ciutat, que essencialment abordi un enfocament de drets humans de les polítiques públiques urbanes que ha de ser, integrat, interrelacionant els diversos drets, perquè com encertadament s’ha dit, la ciutat és també un sistema i hem de procurar que els poders públics estiguin sotmesos a una sèrie s'obligacions jurídiques".

Ha continuat afirmant que "quan es prenen decisions sobre il·luminació d'espais, mobilitat, contaminació, ús religiós del sòl o sobre equipaments escolars en una ciutat, queda afectat d'una manera o altra, de manera interconnectada, el dret a l'habitatge digne, el dret a la intimidat (que pot ser vulnerat per turistes sorollosos en el pis del costat), el dret a la llibertat de moviments, el dret a la salut, a la no discriminació per raó de gènere, a la seguretat personal, a la llibertat religiosa i a l'educació en condicions d'igualtat".

Xavier Amor ha conclòs dient que "l’Agenda Urbana ha de permetre concretar en el futur els compromisos d’un desenvolupament urbà sostenible, no solament en termes econòmics -que també-, sinó en termes socials. Les prioritzacions pressupostàries ens permetran sense dubte revelar el valor real d’aquesta agenda. I pel que fa als governs locals de Catalunya, també -és clar- el seu finançament, a hores d’ara pendent de reforma".

En aquesta sessió constitutiva també hi ha intervingut, entre d'altres, l’ex-director executiu d’ONU-Hàbitat, Joan Clos; la cap de l’Oficina a Espanya del programa d’assentaments humans de Nacions Unides, Carmen Sánchez-Miranda Gallego; el president de l’Assemblea Urbana de Catalunya i conseller de Territori i Sostenibilitat  de la Generalitat, Damià Calvet; i la tinent d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz.