ODS número 9: Indústria, Innovació i Infraestructures, ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles i ODS número 13: Acció climàtica

L'urbanisme dur de formigó i granit, que ha imperat en el desenvolupament urbà durant les darreres quatre dècades, s'ha convertit en un parany en un context de crisi climàtica

Trencant amb aquesta tendència urbanística, la reforestació urbana i l'ombra han esdevingut una necessitat urgent i innegociable per fer front a l’increment de la temperatura urbana






01/07/2024

El juny del 1983 Barcelona estrenava la Plaça dels Països Catalans, davant de l'Estació de Sants. L'espai, concebut pels arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana, inaugurava un model minimalista d'actuació pública basada en el formigó, el marbre i el granit, que ha acabat essent el predominant des d'aleshores.

Quaranta anys després, la ja indiscutible amenaça de l'escalfament global està sacsejant els fonaments de l'urbanisme contemporani i obrint grans interrogants sobre la idoneïtat del model d’urbanització basat en les infraestructures grises.

Fa uns mesos, París va anunciar un canvi de paradigma urbanístic de cara als propers anys. Amb previsions inquietants de temperatures per sobre dels 40 graus, s'ha proposat desmantellar el 40% de l'asfalt, plantar 170.000 arbres en tres anys i eliminar places d'aparcament per reconvertir-les en zones verdes. L'escalfament urbà és ja, per a l'Ajuntament gal, el principal repte de la ciutat.

L'urbanisme dur és el model més contraindicat per a un context d'escalfament global i d'intensificació del fenomen d'illa de calor urbana. Es calcula que pot arribar a provocar un augment de la temperatura ambiental d'entre 3 i 5 graus. La necessitat de renaturalització de les ciutats és, per tant, inajornable.... Per aconseguir aquesta metamorfosi de les ciutats cal combinar mesures immediates (eliminació de l'asfalt, restriccions del trànsit, sistemes innovadors de refredament, instal·lació de paviments permeables, etc.) amb mesures a més llarg termini (plantació d'arbres, modificació de l'estructura urbanística del municipi per afavorir les corrents d'aire, promoure la construcció d'edificis amb zones porxades, etc.).

Amb l'evolució de les temperatures que es preveu per als propers anys, aquesta transformació urbana ja no és només una qüestió ambiental o de confort, sinó de salut i de supervivència.