Decret 408/2024, de 22 d’octubre, publicat al DOGC número 9276, de 25 d’octubre de 2024

28/10/2024

Aquest Decret aprova el Pla territorial sectorial d’habitatge a Catalunya, desenvolupant i aplicant reglamentàriament la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, amb l’objectiu de fomentar un habitatge adequat, accessible i sostenible per a la ciutadania.

La solidaritat urbana, segons aquest Decret, és un objectiu establert per a municipis situats en àrees de demanda residencial forta i acreditada, que consisteix en la creació d'un parc mínim d'habitatges destinats a polítiques socials. Concretament, aquests municipis hauran de garantir que almenys un 15% dels habitatges principals estiguin dedicats a finalitats socials en un termini de vint anys. L'objectiu de solidaritat urbana pretén assegurar que l'oferta d’habitatges assequibles i socials cobreixi les necessitats de la població i fomenti la cohesió social i l’accés igualitari a l’habitatge. El Decret estableix un calendari quinquennal per assolir aquest objectiu en tres tipus d'àrees de demanda residencial forta: tipus 1, tipus 2 i tipus 3, amb diferents ritmes de compliment segons la rellevància territorial i les característiques de cada municipi. Els municipis poden complir individualment aquest objectiu o optar per mancomunar-se amb altres municipis per assolir els percentatges requerits de forma conjunta, sempre que comptin amb l’autorització de la Generalitat i es compleixin els criteris d’equitat en la distribució d’habitatges socials entre els municipis mancomunats.

Per fer un seguiment del compliment de l’objectiu de solidaritat urbana, els municipis han de comptabilitzar i justificar periòdicament els habitatges destinats a polítiques socials, presentant informes quinquennals al departament competent en habitatge.

Els articles posteriors defineixen el tipus d’habitatges que integren aquest parc social, incloent habitatges de protecció oficial, allotjaments dotacionals i altres formes d’habitatge social com la masoveria urbana i els habitatges de lloguer gestionats per xarxes de mediació social. Es regula també la metodologia per quantificar els habitatges per tal de realitzar un seguiment adequat de l’objectiu de solidaritat urbana. Aquest seguiment el realitza el departament competent en matèria d’habitatge, en col·laboració amb els municipis, que han de presentar informes quinquennals amb els censos d’habitatges socials i altres justificacions.

El Decret inclou disposicions addicionals per facilitar la implementació i supervisió d’aquests objectius. S'estableix un programa d’inspecció per detectar habitatges desocupats i crear censos d’immobles susceptibles de mesures d’ús social, i la creació d’un fons específic de solidaritat urbana que la Generalitat gestionarà durant el primer quinquenni del Pla. El Pla exigeix també adaptar les zones geogràfiques d’habitatges amb protecció oficial a les àrees d’actuació especificades i actualitzar periòdicament les llistes de municipis inclosos a les àrees preferents, d’intervenció complementària i rurals, amb tràmits essencials d’audiència i informació pública.

Altres disposicions estableixen obligacions anuals d’auditories i informes de projeccions de llars per avaluar l’estat de compliment del Pla, així com la constitució d’un cens d’habitatges destinats a polítiques socials en el termini d’un any des de l’entrada en vigor del Pla. Els instruments de planejament d’habitatge i urbanístics en tramitació hauran d’ajustar-se a les directrius d’aquest Pla, mantenint-se les normes anteriors per a aquells plans aprovats inicialment en un termini de 45 dies hàbils.

Les disposicions finals sobre l’adaptació i aprovació dels plans d’habitatge d’aquest Decret estableixen les següents obligacions i terminis:

Primer, les administracions competents hauran d’adaptar els seus plans locals d’habitatge, tant municipals com supramunicipals, perquè siguin coherents amb el Pla territorial sectorial d’habitatge, amb un termini màxim de dos anys des de l’entrada en vigor del Pla. Aquesta adaptació és necessària per als ajuntaments que vulguin accedir a un tracte preferent en la concertació de polítiques d’habitatge amb la Generalitat, i els plans locals hauran d’estar alineats amb les finalitats i directrius específiques del Pla territorial.

En segon lloc, el Decret fixa que els plans específics d’habitatge que preveu l’article 17.1 de les normes del Pla territorial s’han d’aprovar dins del primer quinquenni de vigència del Pla.

Finalment, el decret, juntament amb el Pla territorial sectorial d’habitatge, entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. No obstant això, les disposicions relatives al compliment dels objectius de solidaritat urbana, de lloguer social i de protecció oficial establerts per àrees específiques, començaran a aplicar-se a partir de l’1 de gener de 2025, tal com es detalla en l’article 3.4 del Decret i en els articles 11 a 15 de les normes del Pla territorial sectorial d’habitatge i els annexos corresponents.

Els annexos que acompanyen el Decret inclouen les normes del Pla territorial sectorial d’habitatge i la llista de municipis classificats per àrees de demanda residencial, així com els objectius quinquennals de solidaritat urbana per aquestes àrees, proporcionant així un marc integral per a la regulació i planificació de les polítiques d’habitatge a Catalunya.