• Descarregar Google Play Store
  • Descarregar Apple Store
  • Instagram
  • Facebook
  • Twitter
  • YouTube
  • LinkedIn
  • WhatsApp
La sessió del Seminari de Relacions Col·lectives de l’FMC d’avui, en la que s’ha presentat la nova directora, se centra en debatre el teletreball
La sessió del Seminari de Relacions Col·lectives de l’FMC d’avui, en la que s’ha presentat la nova directora, se centra en debatre el teletreball


El treball a distància que s’ha generalitzat en la seva formal parcial en la majoria de les nostres administracions locals torna a tenir presència en el Seminari sobre relacions Col·lectives de l’FMC, que avui celebra la sessió corresponent al mes de novembre, en la que també es parla dels drets dels representants a utilitzar els instruments de comunicació digital de les administracions públiques

En la sessió d’aquest matí també s’ha presentat Lola Miró Folgado com a nova directora del Seminari de Relacions Col·lectives de l’FMC substituint Joan Mauri


23/11/2021

La Federació de Municipis de Catalunya està celebrant aquest matí una nova sessió del seu Seminari de Relacions Col·lectives. Lola Miró Folgado assumeix a partir d’avui la direcció del mateix. Lola Miró és llicenciada en Dret Laboral i Dret Públic per la Universitat de València i màster en Dret del Treball i de la Seguretat Social per la Universitat Pompeu Fabra. És una jurista amb una àmplia experiència en l'àmbit de la gestió de recursos humans en el sector públic, activitat que ha compaginat amb la recerca en l'àmbit del dret de la funció pública, tant des del vessant de la docència com de la realització d'estudis i informes. Ha estat Tècnica superior en Dret en l’àrea de Recursos Humans de l’Ajuntament de Badalona; analista i consultora especialista en Dret de la Funció Pública i les Relacions Laborals al Consorci de Mediació i Conciliació a l’Administració Local CEMICAL; cap del Servei de Relacions Col·lectives i Suport Jurídic de la Diputació de Barcelona i, actualment, és directora de Recursos Humans, també de la Diputació de Barcelona.

Recordem que l’edició d’enguany del Seminari ve condicionada per l’aprovació de les mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, així com per la persistència de la crisi sanitària que dona lloc a la producció de noves formes d’organització del treball, les quals generen dinàmiques inèdites en la relacions laborals del sector públic.

En aquest sentit, la primera ponència ha anat sobre el dret a conèixer informació dels representants dels empleats públics. Així, Josep Mir i Bagó, membre de la GAIP i professor de Dret Administratiu de la Universitat Pompeu Fabra, ha explicat als assistents que aquest dret, quan afecti les seves dades personals, serà el que resulti de l’equilibri o la integració entre el dret d’accés a la informació pública, garantit principalment per la legislació de transparència, i la protecció de les seves dades personals, garantida per la mateixa LTAIPBG i per la normativa reguladora de l’accés a les dades de les persones físiques. A més, en la seva ponència ha informat també dels règims especials i les especialitats del dret d’accés a la informació pública; de la normativa de protecció de dades personals; de l’accés a dades personals en els procediments d’accés a la informació pública (dades personals especialment protegides, dades personals merament identificatives contingudes en informació sobre organització i funcionament de l’administració, i dades personals ordinàries); i com s’ha de fer la consulta a les terceres persones afectades.

Per parlar del dret dels representants a utilitzar els instruments de comunicació digital de les administracions públiques, ens acompanya Xavier Solà Monells, professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat Autònoma de Barcelona. En la seva ponència informa en què consisteix l’accés a aquests instruments com a element essencial de l’activitat representativa; fa un breu recordatori a la doctrina establerta per l’STC 281/2005 (configuració general del dret d’ús limitat); i aclareix quins són els principals dubtes en relació al dret d’ús limitat: qui son els subjectes titulars del dret d’ús, si es pot limitar el dret d’ús a organitzacions sindicals que acreditin un determinat nivell de representativitat, a qui correspon la càrrega de la prova en relació als límits del dret d’ús -a l’administració pública o a la representació interessada-, quan es pot justificar una negativa de l’administració a permetre l’ús dels mitjans de comunicació digital per part dels representants, o quan l’administració està obligada a facilitar les adreces de correu electrònic corporatiu, entre d’altres dubtes; i finalment parla de l’accés dels representants als instruments de comunicació digital en els casos de teletreball.

Pel que fa al teletreball i l’accident de treball, Carolina Gala Durán, catedràtica de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat Autònoma de Barcelona, informa de quina és la normativa aplicable, que és considera accident de treball, si és aplicable o no el recàrrec de prestacions en el marc de teletreball o quines són les malalties professionals, entre d’altres qüestions importants que afecten la normativa referent al teletreball, ja sigui complet o parcial.





Relacionats:

/ ENLLAÇOS
Programa












BANC DE BONES PRÀCTIQUES
ODS - FOCUS D'INNOVACIÓ LOCAL
CODI DE RÈGIM LOCAL
FORMACIÓ
BUTLLETÍ DIGITAL
REVISTA FMC
BANC DE BONES PRÀCTIQUES
FOCUS D'INNOVACIÓ LOCAL
PERFIL DEL CONTRACTANT
CODI DE RÈGIM LOCAL
FORMACIÓ
BUTLLETÍ DIGITAL
REVISTA FMC