El treball elaborat pel Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA UPC-IRTA), per encàrrec del Departament d'Acció Exterior i Govern Obert analitza les dades disponibles al Sistema de Transparència Financera de la Comissió Europea, que representa gairebé el 22% del finançament europeu captat per entitats de l'Estat espanyol






03/03/2022

Això es desprèn de l'Estudi sobre la participació catalana en els fons europeus competitius 2014-2020. Tenen la consideració de fons europeus competitius els programes de finançament gestionats directament per la Comissió Europea o les seves agències executives (per exemple, els programes Horizon 2020, Life, etc.), en contraposició amb els fons europeus de caràcter descentralitzat o gestionats per les administracions nacionals (centrals, autonòmiques i locals) com ara el FEDER, el Fons Social Europeu, els fons agraris i de desenvolupament rural o el Fons europeu marítim i de la pesca. Tampoc tenen aquesta consideració els fons europeus provinents del Next Generation EU.

Pel que fa a Catalunya, les entitats beneficiàries de fons europeus estan molt distribuïdes en el territori en concret 302 municipis, tenen alguna entitat beneficiària de fons europeus. D'aquests municipis, 9 es troben entre les 50 principals ciutats espanyoles en obtenir finançament. De les 1.552 entitats beneficiàries amb seu a Catalunya (incloent-hi persones físiques), el 55% són empreses, el 16% són administracions públiques (i els seus organismes), el 8% són centres de recerca i el 8% són ONG-entitats de caràcter social.

En destaquem els següents municipis catalans: Barcelona, 1.228,7; Cerdanyola del Vallès, 201,6; Castelldefels, 110,8; Tarragona, 65,0; Terrassa, 53,7; Girona, 46,1; Sant Cugat del Vallès, 25,5; Caldes de Montbui, 22,4; Sant Adrià de Besòs, 20,5; Santa Oliva, 20,0; Badalona, 17,9; l'Hospitalet de Llobregat, 17,4; Cornellà de Llobregat, 15,2; Mataró, 15,0; Lleida, 13,8; Esplugues de Llobregat, 11,6; Sabadell, 7,5; Manresa, 6,8; Solsona, 5,9; Granollers, 5,9; Sant Boi de Llobregat, 5,8; i Vic, 5,7 (amb més 5 milions d'euros).

Els ajuntaments, diputacions, consells comarcals, l'AMB i altres van obtenir 29,7 milions d'euros durant el període 2014-2020. En destaquen els ajuntaments, amb 13,9 milions d'euros (17,5% del total de fons captats pels ajuntaments espanyols). 

En els darrers dos anys, molts ajuntaments han aconseguit finançament europeu amb la instal·lació de wifi com a objecte de despesa (Iniciativa Wifi4EU).
 
Font: Departament d'Acció Exterior i Govern Obert - 1 de març 2022.