Nota resum sobre el Principi de Prudència Financera aplicables a les operacions d'endeutament i derivats de les Entitats Locals, i de les Comunitats Autònomes que s'acullin al Fons de Finançament a Comunitats Autònomes






09/02/2015

El Reial decret-llei 17/2014 va modificar el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, establint en l'article 48 bis que "totes les operacions financeres que subscrivissin les Corporacions Locals estaven subjectes al principi de prudència financera".  

La definició del principi de prudència financera ha quedat en mans de la Secretaria General del Tesoro y Política Financiera del Ministerio de Economia y Conocimiento, que en una Resolució de data 5 de febrer de 2015, publicada en el BOE del dia 7 de febrer, ha concretat en què consisteix aquest principi.

Aquesta resolució estableix que totes les entitats locals només podran concertar operacions d’endeutament i de derivats financers en els termes que s’estableixen en la pròpia resolució.

Concretament, es fixa que el cost total màxim de les operacions d’endeutament, incloses comissions i altres despeses, no podrà superar el cost de finançament de l’Estat al termini de l’operació, incrementat en el diferencial que es fixa tot seguit.

Els diferencials màxims, que es fixen en el punt tercer de la Resolució, són:

  • 20 punts (0,20%) per les operacions cobertes pel Fons d’Ordenació o el Fons d’Impuls econòmic.

  • 40 punts (0,40%) per les operacions concertades per entitats locals que compleixin les condicions d’elegibilitat al Fons d’Impuls econòmic (que hagin complert els objectius d’estabilitat pressupostària i deute públic, que el PMP no superi en mes de 30 dies el termini màxim establert en la normativa sobre morositat i que estiguin al dia de les seves obligacions de subministrament d’informació econòmico - financera).

  • 75 punts (0,75%) per les operacions de les entitats que no compleixin les condicions abans esmentades.

El cost de finançament de l’Estat es fixa mitjançant una metodologia que es recull en l’annex 2 de la Resolució, però que és força complexa. Alternativament, dins de l’annex 1 s’estableixen uns diferencials sobre tipus d’euribor o un tipus fixe màxims, segons la vida mitjana de l’operació concertada.

En definitiva el cost màxim d’una operació vindrà donat per la suma de l’euribor (o tipus d’interès fixe) + el diferencial de l’annex 1 + els diferencials màxim indicats en el punt tercer.

Per exemple: Una operació a 10 anys (vida mitjana de 84 mesos), amb un tipus d’euribor a tres mesos, tindria un cost màxim de:

Euribor 3m + 0,75% + 0,40% (entitat que compleixi les condicions d’elegibilitat)

Euribor 3m + 0,75% + 0,75% (entitat que no compleixi les condicions d’elegibilitat)

Amb un tipus fixe, el cost màxim seria:

1,13% + 0,40% (entitat que compleixi les condicions d’elegibilitat)

1,13% + 0,75% (entitat que no compleixi les condicions d’elegibilitat)

També es preveu que als tipus màxim del punt tercer només es podran afegir les següents comissions:

* Comissió de no disponibilitat en les pòlisses de crèdit, amb un màxim del 0,10% anual.

* Comissió d’agència per operacions sindicades, amb un màxim de 50.000 euros anuals.

Igualment s’estableix un tipus de demora màxim del 2% afegit al tipus de l’operació.

Cal destacar l’obligació d’informació recollida en l’apartat setè, que diu que les entitats locals han de comunicar mensualment les condicions finals de totes les operacions d’endeutament i derivats realitzades i de la cartera global de deute i de derivats al Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas.