La Llei, publicada al BOE núm. 77, de 31 de març, i d'acord amb la jurisprudència constitucional, parteix d'un concepte material de seguretat ciutadana entesa com a activitat dirigida a la protecció de persones i béns i al manteniment de la tranquil·litat dels ciutadans, que engloba un conjunt plural i diversificat d'actuacions, diferents per la seva naturalesa i contingut, orientades a una mateixa finalitat tuïtiva del bé jurídic així definit

07/04/2015

Dins d'aquest conjunt d'actuacions se situen les específiques de les organitzacions instrumentals destinades a aquest fi, en especial, les que corresponen a les forces i cossos de seguretat, a les que l'article 104 de la Constitució encomana protegir el lliure exercici dels drets i llibertats i garantir la seguretat ciutadana.

A més de les activitats policials en sentit estricte, la Llei regula aspectes i funcions atribuïts a altres òrgans i autoritats administratives, com la documentació i identificació de les persones, el control administratiu d'armes, explosius, cartutxeria i articles pirotècnics o la previsió de la necessitat d'adoptar mesures de seguretat en determinats establiments, amb el correlat d'un règim sancionador actualitzat imprescindible per a garantir el compliment dels fins de la Llei.

La Llei s'estructura en cinc capítols dividits en cinquanta-quatre articles, set disposicions addicionals, una transitòria, una de derogatòria i cinc de finals.

· El capítol I, després de definir l'objecte de la Llei, recull com a novetats més rellevants seus fins i els principis rectors de l'actuació dels poders públics en l'àmbit de la seguretat ciutadana, la cooperació interadministrativa i el deure de col·laboració de les autoritats i els empleats públics, els diferents cossos policials, els ciutadans i les empreses i el personal de seguretat privada, d'acord amb una perspectiva integral de la seguretat pública.

· El capítol II regula la documentació i identificació dels ciutadans espanyols, el valor probatori del Document Nacional d'Identitat i del passaport i els deures dels titulars d'aquests documents, incorporant les possibilitats d'identificació i de signatura electrònica dels mateixos, i mantenint la exigència de exhibir a requeriment dels agents de l'autoritat de conformitat amb el que disposa la Llei.

· El capítol III habilita les autoritats competents per acordar diferents actuacions dirigides al manteniment i, si s'escau, al restabliment de la tranquil·litat ciutadana en supòsits d'inseguretat pública, regulant amb precisió els pressupostos, els fins i els requisits per realitzar aquestes diligències, de acord amb els principis, entre d'altres, de proporcionalitat, ingerència mínima i no discriminació.

· El capítol V, que regula el règim sancionador, introdueix novetats rellevants pel que fa a la Llei Orgànica 1/1992, de 21 de febrer. La redacció del capítol en el seu conjunt té en compte, com reiteradament ha declarat el Tribunal Constitucional, que el Dret administratiu sancionador i el dret penal són, amb matisos, manifestacions d'un únic ius puniendi de l'Estat. Per tant, la Llei està orientada a donar compliment als principis que regeixen la potestat sancionadora administrativa, singularment els de responsabilitat, proporcionalitat i legalitat, en els seus dos vessants, de legalitat formal o reserva de llei i legalitat material o tipicitat, sense perjudici de l'admissió de la col·laboració reglamentària per a l'especificació de conductes i sancions en relació amb les infraccions tipificades per la Llei.

· El capítol IV, referent a les potestats especials de la policia administrativa de seguretat, regula les mesures de control administratiu que l'Estat pot exercir sobre les activitats relacionades amb armes, explosius, cartutxeria i articles pirotècnics.

· El capítol V, que regula el règim sancionador, introdueix novetats rellevants pel que fa a la Llei Orgànica 1/1992, de 21 de febrer. La redacció del capítol en el seu conjunt té en compte, com reiteradament ha declarat el Tribunal Constitucional, que el Dret administratiu sancionador i el dret penal són, amb matisos, manifestacions d'un únic ius puniendi de l'Estat.