Es publica aquesta llei al BOE número 77, de 31 de març, i malgrat que no resulti d’aplicació als ens locals, en fem referència perquè pot servir en algun punt de la seva regulació com a paràmetre interpretatiu

09/04/2015

Aquesta llei té per objecte establir el règim jurídic aplicable als qui exerceixen un alt càrrec a l'Administració General de l'Estat i en les entitats del sector públic estatal.

Així, el títol preliminar de la llei regula el seu objecte i àmbit d'aplicació. Referent a això, s'inclouen expressament els alts càrrecs dels nous organismes creats: President, Vicepresident i resta dels membres del Consell de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència, President del Consell de Transparència i Bon Govern i President de la Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal. Així mateix, també inclou els presidents, directors generals i assimilats del sector públic administratiu, fundacional o empresarial.

El títol I regula les condicions de nomenament i exercici de l'alt càrrec. A més d'incloure expressament l'obligació de formació dels alts càrrecs, que han de conèixer, per tant, les obligacions que preveu aquesta Llei, es regulen els principis rectors que han de presidir la seva actuació: servir amb objectivitat els interessos generals, exercir les seves funcions amb integritat, abstenint-se, per tant, d'incórrer en conflictes d'interessos; objectivitat; transparència i responsabilitat i austeritat.

La llei aclareix les condicions per a procedir al nomenament d'un alt càrrec. S'introdueix com a novetat en aquest punt la idoneïtat com a requisit per al nomenament dels alts càrrecs, prenent com a referència els criteris de mèrit i capacitat així com els d'honorabilitat. Per a això, es regulen les causes per les quals es considera que no concorre honorabilitat i, per tant, no poden considerar idonis per a l'exercici d'un alt càrrec. L'honorabilitat, a més, ha de concórrer en l'alt càrrec durant l'exercici de les seves funcions, pel que la seva falta sobrevinguda serà causa de cessament. La constatació prèvia que es compleixen les condicions d'idoneïtat per a l'exercici del càrrec es farà mitjançant una declaració responsable que haurà de subscriure el candidat, que també haurà de subministrar a l'Oficina de Conflictes d'Interessos, en cas que així ho sol·liciti, la documentació que acrediti el compliment.

Els articles relatius al règim retributiu i de protecció social recullen una matèria regulada de forma dispersa en la Llei de pressupostos generals de l'Estat, la normativa de Seguretat Social i de classes passives.

Pel que fa a la compensació després del cessament, la seva regulació s'aclareix, manifestant la incompatibilitat de retribucions així com el control del compliment de les condicions que, si és el cas, donin dret a la seva percepció. Finalment, aquest títol també regula l'ús dels mitjans humans i materials de què disposaran els alts càrrecs en l'exercici de les seves funcions. Referent a això, es delimita l'ús de les despeses de representació, i es preveu expressament que els seus límits no podran ser ampliats, així com l'ús de mitjans de pagament sobre els quals és més difícil exercir un control.

El títol II regula el règim de conflictes d'interessos i d'incompatibilitats a què estaran subjectes aquells que siguin nomenats alts càrrecs. D'una banda, es recull una definició de què s'entén per conflicte d'interessos i s'introdueix, com a important novetat, un sistema d'alerta primerenca per a la detecció d'aquests possibles conflictes. De nou, l'Oficina de Conflictes d'Interessos, com a òrgan especialitzat en la matèria, serà l'encarregada d'assenyalar l'alt càrrec dels assumptes o matèries sobre els quals, després d'una primera anàlisi, s'ha d'abstenir en la presa de decisions. Així mateix, es preveu que s'aprovin i s'apliquin procediments interns que evitin que es donin situacions de conflictes d'interessos i que, en cas que es detectin, motivin l'abstenció de l'alt càrrec.

La dedicació exclusiva al càrrec segueix sent la regla general, que només cedirà davant determinats supòsits que permetin la compatibilitat amb certes activitats de caràcter públic o privat. La norma recull també expressament la incompatibilitat entre la percepció de retribucions com a membre del Govern o secretari d'Estat i membre de les Corts Generals.

Es reforça també la regulació de les limitacions en participacions societàries en el sentit que també serà incompatible la participació en més d'un deu per cent en empreses que rebin subvencions que provinguin de qualsevol administració pública.

Pel que fa a les limitacions a l'exercici d'activitats econòmiques privades després del cessament, es diferencien dos nivells, un de general i un altre més intens. El més intens afecta alts càrrecs d'organismes i òrgans supervisors o reguladors, que no podran prestar serveis a cap entitat que hagués estat sota la seva supervisió, hagi estat o no afectada per una decisió.

D'altra banda, la llei concreta la forma en què els alts càrrecs han de fer la declaració d'activitats econòmiques i la seva declaració de béns i drets, introduint com a novetat la remissió del certificat de les últimes dues declaracions anuals presentats l'impost sobre la renda de les persones físiques i el certificat de l'última declaració anual presentada l'Impost sobre el Patrimoni. Si l'alt càrrec no estigués obligat a presentar declaració per aquest impost emplenar un formulari equivalent que elaborarà l'Oficina de Conflictes d'Interessos en col·laboració amb l'Agència Estatal d'Administració Tributària.

El títol III regula els òrgans de vigilància i control dotant a l'Oficina de Conflictes d'Interessos d'una major garantia de competència i elevant el seu rang administratiu i el control parlamentari del candidat triat per al nomenament. També s'aclareixen les funcions exercides per l'Oficina, potenciant la col·laboració amb altres organismes com l'Agència Tributària, la Tresoreria General de la Seguretat Social, el Registre Mercantil o al Registre de Fundacions.

Així mateix, es concreta el contingut de l'informe que l'Oficina de Conflictes d'Interessos eleva semestralment al Congrés dels Diputats amb la informació personalitzada del compliment pels alts càrrecs de les obligacions de declarar, així com de les sancions imposades. La llei també regula la publicitat semestral del nombre d'alts càrrecs obligats a formular les seves declaracions, el nombre de declaracions rebudes, comunicacions efectuades en ocasió del cessament i nombre d'alts càrrecs que no hagin complert les seves obligacions.

Una altra novetat important que introdueix la llei és el procediment d'examen de la situació patrimonial de l'alt càrrec una vegada que ha cessat en l'exercici de les seves funcions. Referent a això, es regula un informe que, a través d'un procediment contradictori amb el propi interessat, ha d'elaborar l'Oficina de Conflictes d'Interessos i en el qual s'analitzarà la situació patrimonial de l'alt càrrec entre el seu nomenament i cessament per poder així detectar possibles irregularitats.

Finalment, el títol IV recull el règim sancionador, regulant, entre altres qüestions, la infracció per l'incompliment del deure d'abstenció i l'ampliació del termini de prescripció de les infraccions i sancions.