Reutilització de la informació del sector públic

S’aprova una llei que incorpora a l'ordenament jurídic espanyol els canvis que ha introduït la Directiva 2013/37 / UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de juny de 2013, en el règim de reutilització de documents del sector públic

14/07/2015

En primer lloc, la llei recull les disposicions de la Directiva sobre l'obligació inequívoca per a les administracions i organismes del sector públic d'autoritzar la reutilització dels documents, amb l'excepció d'aquells el accés estigui restringit o exclòs en virtut de l'ordenament jurídic nacional, o dels que se sotmetin a les excepcions contemplades en la Directiva. S'ha ampliat l'àmbit d'aplicació a les biblioteques, incloses les universitàries, els museus i els arxius, atès l'important volum de recursos d'informació que posseeixen i els projectes de digitalització que vénen duent a terme.

En segon lloc, la Directiva ha millorat la regulació dels formats a utilitzar per a la posada a disposició de la informació del sector públic promovent, sempre que sigui possible i adequat, oferir-los en formats oberts i llegibles per màquina juntament amb les seves metadades, per la qual que la Llei recull les definicions de format llegible per màquina, format obert, així com la norma formal oberta que garanteix la interoperabilitat, entre d'altres.

En tercer lloc, la llei ha incorporat en el càlcul del règim de tarifes per la reutilització de documents el principi de costos marginals que estableix la Directiva en el càlcul de les mateixes. Si bé, preveu excepcions per superar aquest llindar. D'una banda, els arxius, museus i biblioteques, incloses les universitàries i per altra banda, aquells centres els crèdits pressupostaris depenguin en part de la seva capacitat de generar ingressos, situació en què es troben alguns organismes oficials el principal actiu és la informació. La Directiva impulsa a més un règim de transparència en les tarifes així com l'ús dels mitjans electrònics en la publicació de les mateixes, i estén la via de recurs a la tarifació.

En quart lloc, la llei incorpora l'obligació prevista a la Directiva de fomentar l'ús de llicències obertes, de tal manera que les llicències per a la reutilització de la informació del sector públic plantegin les mínimes restriccions possibles.

D'altra banda, en matèria d'acords exclusius per a la reutilització de documents, la subscripció es pretén evitar amb la finalitat de fomentar la competència, la llei inclou el règim especial d'acords exclusius per temps no superior a deu anys, per regla general, que regula la Directiva per al cas dels recursos culturals, amb l'objectiu d'atendre a les peculiaritats de la digitalització dels recursos culturals en biblioteques, museus i arxius per accelerar l'accés dels ciutadans al patrimoni cultural.

En darrer lloc, la Directiva recull l'obligació de realitzar un informe triennal que remetran els estats membres a la Comissió Europea sobre l'amplitud de la reutilització de la informació del sector públic, de les condicions que regeixen la seva disponibilitat i de les pràctiques en matèria de recurs.

S'introdueix també una disposició addicional que es justifica per la incorporació de la impremta de bitllets euro de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre al Banc d'Espanya, passant aquest últim a formar part del grup de bancs centrals nacionals amb impremta interna. Ja que en aplicació del Dret de la Unió Europea la impremta interna ha d'estar sota el control del Banc d'Espanya, donant-se a més la circumstància que el mateix lògicament actua en aquesta matèria com a part del Sistema Europeu de Bancs Centrals i que correspondrà exclusivament al Consell de Govern del Banc Central Europeu tant la definició del marc jurídic de la producció de bitllets com l'assignació de la mateixa, s'ha de considerar que una part de les funcions de la Fàbrica passen a integrar-se en l'àmbit institucional europeu, deixant de formar part del sector públic empresarial de l'Estat.

Finalment, la disposició final segona, modifica la disposició transitòria setena de l’LRSAL.

Aquesta llei té caràcter de legislació bàsica a l'empara del que disposa l'article 149.1.18a de la Constitució, a excepció del que disposa la disposició addicional primera. I entra en vigor l’endemà de la seva publicació al BOE.