El Ple del Tribunal Constitucional acaba de dictar una sentència, amb data 3 de març, que estima part del recurs d’inconstitucionalitat interposat per l’Assemblea d’Extremadura contra l'LRSAL






08/03/2016

En primer lloc, el Tribunal declara que el punt 5 de l’article primer de l'LRSAL, que modifica l’article 13 de l'LRBRL sobre creació i fusió de Municipis, no és inconstitucional, per tal com el disseny de la planta municipal és competència estatal. Per aquest mateix motiu, l’Estat també pot limitar la creació de les entitats municipals descentralitzades (EMD).

Per contra, l’Alt Tribunal declara inconstitucionals els incisos "Decreto del órgano de gobierno de” i "el Órgano de Gobierno de” del punt 3 de la DT 4a i del paràgraf tercer de la DT 11a, respectivament, ja que la decisió de quin òrgan de la comunitat autònoma ha d’acordar la dissolució de les EMD i mancomunitats és una qüestió organitzativa seva.

També es declaren inconstitucionals les DT 1a, 2a i 3a i la DA 11a, relatives a l’assumpció per les comunitats autònomes de les competències en matèria de salut, serveis socials i inspecció sanitària. El Tribunal considera que, en referir-se a competències autonòmiques, només les comunitats autònomes poden atribuir-les o prohibir que el nivell local les desenvolupi.

Pel que fa a la DA 15a, que preveu l’assumpció de les competències en matèria d’educació per part de les comunitats autònomes, el Tribunal afirma que l’LRSAL ha incorregut en una evident antinòmia, doncs obliga a centralitzar una competència que després és qualificada com a competència pròpia per l’article 25.2.n) de l'LRBRL. Amb tot, el Tribunal conclou que aquesta previsió de la DA no és inconstitucional perquè no imposa a les comunitats autònomes una prohibició de descentralització.

Quant al pla econòmic financer dels ens locals, el Tribunal declara que l’LRSAL complementa la Llei orgànica d’estabilitat financera sense infringir la reserva de llei orgànica.

Finalment, la Sentència declara inconstitucional l’article 57 bis de l'LRBRL, relatiu a la clàusula de garantia de pagament en l’exercici de competències delegades, en considerar que l’Estat ha incidit de forma directa en una matèria que s’hauria d’haver regulat per llei orgànica.