Aquest estudi analitza el marc normatiu que afecta la figura de la mediació i del paper que hi poden jugar els cossos policials. Les conclusions revelen que en alguns casos hi ha coincidència entre les funcions de cossos de seguretat i l'acció mediadora com ara en la intervenció en conflictes entre particulars si són requerits






30/05/2017

Però més enllà d'aquestes referències puntuals, en general no hi ha una definició integral de la intervenció en aquest terreny, ni de quina metodologia cal utilitzar i tampoc són habituals els plans de formació.

Per tal de pal·liar els dèficits identificats, l'autor proposa un model de mediació basat en:

1) L'adopció dinàmica de rols en funció de la fase en la que es troba el conflicte:

- En cas de tensions latents calen rols de prevenció: policia mestre, policia constructor de ponts o policia mediador.

- En cas de conflicte obert calen rols de resolució: policia negociador o policia àrbitre.

- En cas de lluites de poder calen rols de contenció: rol de policia testimoni, rol de jutge de camp, etc.

- En cas de conflictes amb violència es fa imprescindible, com a mínim en primera instància, l'ús proporcional de la força.

2) L'aplicació d'habilitats i estratègies sobre les que els cossos policials han d'haver rebut formació i entrenament: escolta activa, empatia, assertivitat, ús estratègic dels silencis, gestió dels temps, diferents tipus de preguntes (tancades, obertes, circulars, creatives, ...), etc.