La pobresa, les desigualtats educatives i de salut, i la incidència de l'atur creen en els barris desafavorits un 'caldo de cultiu' que aboca molts joves a cometre petits furts o a comerciar amb substàncies il·legals i, per tant, a acabar entrant a la presó. Aquests petits actes de delinqüència durant l'adolescència acaben esdevenint un llast determinant per a les seves perspectives de futur (laborals, socials i familiars)






15/03/2018

Com trencar aquesta espiral de perpetuació de l'exclusió social? La solució no és senzilla ja que requereix d'una intervenció multidimensional que implica competències de diversos nivells de govern. D'entrada cal dissenyar un conjunt estratègic de mesures que abordin el problema des d'un enfocament reactiu i preventiu. A nivell reactiu cal trobar sistemes de penalització alternatius a la presó per als petits delictes comesos per adolescents o reduir les conseqüències de tenir antecedents penals en el cas dels joves (per exemple no tenir accés a habitatges públics, no poder accedir a certes professions, no poder accedir a recursos educatius, etc.). Però també, i sobretot, cal actuar a nivell preventiu: programes de prevenció de la violència a les escoles, iniciatives per oferir una feina temporal durant els períodes vacacionals als joves d'entorns desafavorits (com el programa "One Summer Plus" de Chicago), serveis de teràpia o de mentoria per a noies/es amb problemes de comportament, facilitar l'accés a programes de desintoxicació sense haver de respondre davant la justícia, impulsar la figura del treballador juvenil per afavorir models positius de viure la joventut, o focalitzar els esforços per combatre els actes violents en els joves de més risc (per evitar l'efecte contagi).