Per tal de conèixer l'impacte i els riscos de les diferents aplicacions dels sistemes de videovigilància en relació amb la proteccio i l'obtenció de dades, la Diputació de Barcelona va organitzar aquesta jornada el passat 18 d'abril. Eugènia Revilla, lletrada de l'FMC i membre de la Comissio de Control de Videovigilància de Catalunya, va moderar la taula sobre realització d’un projecte municipal de videovigilància






23/04/2018

Adreçada a electes i tècnics locals, comandaments policials,  persones interessades en les polítiques de seguretat en el món local i personal encarregat o interessat en seguretat en institucions o empreses, també pretén conèixer el procediment administratiu i la normativa bàsica de videovigilància policial per autoritzar la instal·lació i l’ús de les càmeres de videovigilància a la via pública; observar l’experiència de quatre municipis en l’ús de videovigilància mitjançant diverses aplicacions: reconeixement de matrícules, drons amb càmeres i càmeres a l’uniforme dels agents de policia; i reunir les diferents disciplines implicades en la realització d’un projecte de videovigilància per debatre les dificultats i les solucions a l'hora de contractar-lo.

Eugenia Revilla, lletrada del serveis jurídics de la Federació de Municipis de Catalunya i membre de la Comissio de Control de Videovigilància de Catalunya, va modeerar la taula sobre realització d’un projecte municipal de videovigilància, tot analitzant el cas de l’Ajuntament de Sant Climent de Llobregat. Les conclusions a què es va arribar a la taula, és que tot i que el projecte sigui de videovigilància, la part més complexa i/o costosa és la infraestructura d’aquestes càmeres. En el projecte hi han d’estar implicats tant la policia local com l’enginyer municipal o el departament encarregat. Així mateix, els plecs del projecte han de tenir en compte les diferents tecnologies que existeixen en el mercat i han de quedar oberts per permetre la lliure concurrència. També cal tenir clar què es vol fer i les prestacions a realitzar, a fi de poder encabir-ho dins de la normativa de contractació pública. De la mateixa manera, cal saber el pressupost, a quines aplicacions pressupostàries s’imputarà la despesa i si hi ha crèdit suficient, s’han de demanar unes condicions de solvència suficients i proporcionals que no limitin la concurrència, cal dissenyar criteris d’adjudicació clars, no discriminatoris i vinculats amb l’objecte del contracte, i s’ha d’establir un seguit de supòsits a penalitzar. En últim terme, al llarg de tota la regulació del contracte cal introduir consideracions socials, laborals, mediambientals o relacionades amb la innovació.

En el decurs de la jornada es van tractar diversos aspectes sobre la videovigilància al món local des de diferents punts de vista. Marisa Marco va tractar el procediment per a l’autorització de les càmeres de videovigilància policial a la via pública i de la seva conferència es va poder concloure, entre d'altres qüestions, que la instal·lació de càmeres de videovigilància amb la finalitat de prevenció de delictes i infraccions relacionades amb la seguretat ciutadana i la utilització pacífica de les vies es podrà portar a terme sempre que hi hagi un cos policial que es faci responsable del sistema.

Posteriorment, Carmen Sánchez va parlar sobre l'impacte i els riscos de les càmeres de videovigilància en l’àmbit municipal, concloent que les dades personals són la principal víctima del principi de precaució en matèria de seguretat, amb una bona anàlisi d’impacte es poden minimitzar els riscos d'un sistema de videovigilància públic, que cal la participació del/la Delegat/da de Protecció de dades (DPD) en la presa de decisions sobre aquests sistemes i sobretot cal prendre consciencia de l’afectació que pot tenir per als drets i llibertats de les persones.

Es va realitzar una altra taula rodona on es van exposar les experiències municipals en la utilització de diversos sistemes de videovigilància. Es va poder concloure, entre d'altres, que les càmeres utilitzades com a control de trànsit han reduït el nombre de infraccions prèvies; s’han reduït actes de vandalisme i robatoris després de la seva instal·lació; la utilització de drons amb càmeres mòbil operats per un cos policial pot tenir una aplicació de prevenció en tasques de seguretat, pot optimitzar recursos humans i econòmics, i pot ser una eina eficaç de prevenció a fets il·lícits penal i/o administratius.