ODS número 3: Salut i Benestar, ODS número 10: Reducció de les Desigualtats i ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles

Les comunitats rurals pateixen diversos obstacles a l'hora d'accedir als serveis públics (distància, manca de transport públic, temps de desplaçament, etc.) que fan que, a la pràctica, se'n beneficiïn molt menys que els residents urbans

Les noves tecnologies es presenten com una valuosa oportunitat per evitar part d'aquests obstacles ja que permeten una prestació de serveis de manera remota, interactiva i immediata o asíncrona (segons es necessiti)






05/05/2025

Per tal d’aprofitar al màxim les possibilitats d’aquesta modalitat de prestació de serveis públics a distància i de no reproduir cap de les "mancances” dels serveis presencials és necessari, prèviament a la seva posada en marxa, crear les condicions adequades. Això requereix preveure durant el procés de planificació:

- La col·laboració de les empreses de telecomunicacions per instal·lar les infraestructures necessàries (si no se'n disposen), i de les institucions gestores (departament de salut, departament d'educació, departament de serveis socials, etc.) i dels organismes prestadors (hospital, CAP, centres educatius, etc.) per habilitar els mecanismes necessaris per oferir el servei.

- La determinació del model de prestació de servei més adequat (ateses les condicions existents de la comunitat i un anàlisi cost-benefici): habilitar centres amb els dispositius i suport necessaris per oferir els diferents servei o desenvolupar aplicacions per poder oferir un model d'autoservei.

- La definició d’indicadors qualitatius i quantitatius que permetin l'avaluació del projecte: d'una banda analitzant els resultats immediats obtinguts (persones ateses, nivell de satisfacció amb el servei, atencions prestades, etc.) i els impactes aconseguits (millora de l'estat de salut de la comunitat, reducció del núm. de visites als serveis d'urgències més propers, millor seguiment de l'estat dels pacients, etc.).

És evident els nombrosos avantatges que podria suposar aquest canvi de paradigma en el model de prestació dels serveis públics per a la qualitat de vida de les comunitats rurals, tant a nivell de simplificació de l'accés a l'assistència com de reducció de l'impacte ambiental provocat pels desplaçaments a l'haver d'anar presencialment a rebre el servei. Els recursos tecnològics ja existeixen, el repte és trobar els mitjans i coordinar els esforços dels diferents actors necessaris per tirar-lo endavant. Una bona opció en aquest sentit és abordar el projecte de manera incremental: començar per una prova pilot a petits escala que sigui escalable de manera gradual (tant sectorialment com geogràfica) si els resultats responen a les expectatives.