ODS número 4: Educació de Qualitat i ODS número 10: Reducció de les Desigualtats

L’any 2022, uns 97.062 joves d’entre els 18 i els 25 anys van abandonar prematurament el sistema educatiu a Catalunya. Més concretament, 1 de cada 10 joves no va aconseguir graduar-se d’ESO, 1 de cada 4 de batxillerat i 4 de cada 10 de cicles de grau mitjà

La sortida prematura del sistema educatiu situa aquest joves adolescents en una posició precària al mercat laboral. Sabem que els salaris de les persones sense estudis secundaris postobligatoris són la meitat dels que sí que tenen aquesta formació, que pateixen més atur i que ocupen feines més precàries

Si no fem res, en 10 anys la pèrdua de talent, la precarietat laboral i els baixos nivells d’ingressos marcaran els destins de milers de catalans i catalanes






29/07/2025

La bona notícia és que a Catalunya tenim centenars d’actuacions que s’han demostrat efectives en la reducció de l’abandonament. Aquestes iniciatives estan liderades majoritàriament per aliances d’actors locals que lluiten, a vegades sense els recursos ni les competències necessaris, per no perdre cap jove, i que demostren que l’abandonament escolar no és una fatalitat. L'experiència acumulada en aquesta matèria ha posat de manifest que aquestes solucions requereixen una administració propera a les diferents realitats, coneixedora dels recursos existents –i dels seus buits– i decidida a millorar la situació del territori per a tothom.

Es tracta d'iniciatives com ara:

- L'Observatori de les trajectòries educatives de Badia del Vallès, pioner en la implementació d’un sistema de recollida de dades per tal de conèixer les trajectòries educatives del seu alumnat.

- La Xarxa 16-21 d'Olot, que té com a objectiu principal orientar i acompanyar l’alumnat en el procés de construcció de les seves trajectòries d’èxit educatiu i personal.

- El Pla local contra l’AEP de Santa Coloma de Gramenet, el qual emmarca diverses de les accions que es duen a terme al municipi a favor de l’equitat educativa. Dins d'aquest pla s’inclouen iniciatives com el sistema de detecció i seguiment, el programa d’orientació i acompanyament en les transicions, i els programes de mentoria o d’orientació a l’ESO ("Santa Coloma Go!”).

- El Pla pilot de noves oportunitats educatives de Mollet del Vallès, que té com a principals objectius: la constitució d'una xarxa o espai interprofessional que planifiqui i estructuri el treball coordinat en els itineraris dels i les joves, la reducció del percentatge d’AEP amb el disseny d’itineraris personalitzats, el foment de la socialització, l'autonomia i la vinculació del jovent en l’entorn i connectant el temps lectiu i no lectiu, i l'increment de la participació dels i les joves en iniciatives socioeducatives.

- El Pla d’acompanyament i orientació municipal de Montornès del Vallès, que pretén aconseguir itineraris formatius més llargs, reduir l’AEP i consensuar i coordinar tota La Xarxa d’agents que intervenen en l’orientació per unificar criteris i espais.

- El Servei Rumb de Sant Celoni, dedicat a l'acompanyament i l'orientació de joves que, o bé no s’han graduat o bé després de graduar-se no han seguit amb una trajectòria educativa postobligatòria, perquè puguin reprendre la formació o inserir-se al mercat laboral.

- El sistema de beques Gavà Jove, que ofereix suport econòmic per facilitar la mobilitat en transport públic als joves que cursin estudis postobligatoris de manera que el cost dels desplaçaments per estudiar no sigui una barrera per a joves que no tenen recursos.

- El Projecte Eslora de Castelldefels, dirigit a alumnat de 3r i 4t d’ESO que presenta dificultats dins l’aula amb el currículum ordinari, que consisteix a adaptar els continguts curricular per facilitar a l’alumnat realitzar una estada a una empresa o entitat municipal que l’apropi al món laboral i el motivi per continuar estudiant, finalitzar l’ESO i fer una transició educativa cap a un itinerari formatiu adient.

De les lliçons apreses a partir de les experiències municipals a favor de la igualtat d'oportunitats educatives és pertinent destacar, com a principals factors d’èxit: la importància del lideratge municipal en les intervencions que s'adoptin en aquesta matèria, l'adopció d’una mirada transversal i d’un treball interdepartamental, i l’establiment de sistemes d’avaluació d’impacte de forma sistematitzada.