Aquesta llei estableix el Sistema Nacional de Protecció Civil com a instrument essencial per assegurar la coordinació, la cohesió i l'eficàcia de les polítiques públiques de protecció civil, i regular les competències de l'Administració General de l'Estat en la matèria

14/07/2015

La llei s'estructura en sis títols, més les disposicions de la part final.

· El títol I estableix les disposicions d'aplicació general. A més de definir la protecció civil com a servei públic i aclarir la terminologia emprada mitjançant un catàleg de les definicions dels conceptes més substancials, concreta les actuacions del Sistema Nacional de Protecció Civil i els principis pels quals es regiran. Als processos ja consolidats del cicle de l'emergència, previsió, prevenció, planificació, intervenció i recuperació s'incorpora el de coordinació general de l'acció política mitjançant la definició i seguiment d'estratègies integradores de tota l'activitat pública i privada en la matèria.

· En el títol II es descriu de manera completa i ordenada en els cinc primers capítols el cicle clàssic d'actuacions dels poders públics en la matèria. Cadascuna d'elles és complementària de les altres i el seu correcte funcionament és essencial per assolir els objectius de la llei.

· El títol III es dedica exclusivament a la formació dels recursos humans del Sistema Nacional de Protecció Civil, qüestió obviada en l'anterior text legal i en els reglamentaris. La nova llei aposta decididament per la formació dels recursos humans, com a mecanisme de coordinació per excel·lència a mitjà i llarg termini, ja que aporta unes competències comunes a tots els seus membres que són determinants perquè les seves intervencions resulten coordinades. La llei exigeix, per tant, que totes les persones que intervinguin en les tasques de protecció civil estiguin degudament formades i pretén promoure en tots els àmbits l'esforç de formació, harmonitzant els corresponents sistemes, mètodes i títols per garantir la interoperabilitat dels agents de la protecció civil. A aquests efectes, la llei precisa les funcions vertebradores que corresponen a l'Escola Nacional de Protecció Civil, sense perjudici de les activitats i centres que puguin crear o ja hi hagi en les altres administracions competents.

· Pel que fa a les competències dels òrgans de l'Administració General de l'Estat en matèria de protecció civil, a la qual es dedica el títol IV, s'ha optat per seguir atribuint la responsabilitat fonamental al Ministeri de l'Interior, sota la direcció política i la coordinació superior del Govern. Això no obsta perquè altres departaments i certs organismes i entitats públiques exerceixin també importants funcions en aquesta matèria, que, per les seves implicacions, té una naturalesa transversal. Ara bé, la pluralitat i diversitat mateixa de les actuacions que pot i ha de realitzar l'Administració General de l'Estat per assegurar la protecció civil exigeix ​​reforçar els mecanismes de coordinació. D'aquí que la llei reconegui als delegats del Govern un paper de coordinadors de les actuacions dels òrgans i serveis de l'Administració General de l'Estat, sota les instruccions del Ministeri de l'Interior, el titular serà la superior autoritat en la matèria i al qual s'atribueixen totes aquelles competències específiques que li permeten exercir-la.

· Donades les peculiaritats de l'acció pública per a la protecció civil, en la qual concorren diversos nivells de Govern i Administració dotats de competències pròpies, és necessari organitzar un esquema de cooperació interadministrativa, al que es destina el títol V. La llei aprofundeix en la filosofia de cooperació permanent i estructurada en òrgans «ad hoc», ja establerta per la legislació precedent, i crea el Consell Nacional de Protecció Civil, realçant la importància de la coordinació de les polítiques públiques de protecció civil i de la participació de les Comunitats Autònomes i de l'Administració Local al més alt nivell en l'elaboració de la política estatal, sense que per això s'oblidi o redueixi la coordinació tècnica multilateral en les tasques de planificació, interconnexió de xarxes i sistemes d'actuació, formació i altres que ho requereixin, per la qual cosa haurà de crear les comissions i grups de treball que consideri necessaris. L'esquema de cooperació es completa amb la possibilitat de constituir, per les respectives lleis autonòmiques, òrgans territorials de participació i coordinació.

· El règim sancionador s'ordena en el títol VI, d'acord amb els principis i regles generals que informen avui el Dret administratiu sancionador i que no va poder prendre en consideració la primerenca llei de 1985.

· Finalment les disposicions addicionals reconeixen que el voluntariat de protecció civil ha jugat sempre en la protecció civil un paper important, tot i que complementari i auxiliar de les funcions públiques corresponents. La llei persegueix potenciar aquest paper, en el marc dels principis i règim jurídic establerts en la legislació pròpia del voluntariat, si bé recalcant el deure i el dret de formació dels voluntaris i sense perjudici del deure general de col·laboració de tots els ciutadans, quan sigui procedent. Pretén integrar també les capacitats de Creu Roja Espanyola en personal i mitjans, així com les dels radioaficionats i altres entitats col·laboradores l'esforç ha estat i seguirà sent molt important.