La sessió, que va tenir lloc el dimarts 14 de juliol, portava per títol 'L'ABC de els regidories d'educació' i va anar adreçada als nous responsables polítics en aquesta matèria






16/07/2015

Hi van participar prop de 50 regidors i regidores, els quals ens van encomanar el seu compromís i,  sobretot, la seva il·lusió per les noves responsabilitats que han assumit en aquest nou mandat municipal.

La sessió es va desenvolupar amb un format de taller dinàmic amb el qual la Federació de Municipis de Catalunya va pretendre donar resposta a algunes qüestions com: Què significa ser regidor d’educació?, Quin és l’àmbit d’actuació de la regidoria? i Quins poden ser els reptes dels propers 4 anys?

Per aconseguir aquesta fita, el taller es va estructurar en tres grans blocs:

A) Antecedents de les regidories d’educació. El valor estratègic de l’Educació en els governs locals.

B) L’Estat de la situació en relació amb el marc competencial, els recursos econòmics, els recursos humans i l'àmbit relacional de les regidories d'educació.

C) Els reptes dels propers 4 anys.

 

Amb la col·laboració dels assistents a la sessió es va poder posar de manifest la trajectòria històrica del què han significat en aquests 36 anys les polítiques educatives locals. Aquestes s’han caracteritzat per, entre d’altres, la implicació, la innovació, la participació, el compromís, la subsidiarietat i la coresponsabilitat del món municipal.

Es va fer un repàs del que comporten, en molts casos, les necessitats dels ciutadans pel que fa a les actuacions vinculades amb: les escoles bressols, les escoles de música i dansa, els conservatoris, els primers equips d’assessorament pedagògic i centres de recursos, les taules mixtes de planificació, els tastets d’oficis, el suport i la dinamització de les AMPES, els plans educatius d’entorn..., i així fins a més de 100 actuacions que van ser recopilades en el taller.

Si xifrem aquestes accions mostren actualment una realitat de 929 escoles bressols en 546 municipis, 170 escoles de música, 21 conservatoris, 27 centres d’adults, 17 escoles d’arts, 12 centres municipals de primària, secundària... més de 100 plans educatius d’entorn i 100 oficines municipals d’escolarització. En definitiva, un ampli ventall de serveis i programes que conformen el concepte de: "ciutat educadora” en totes les seves dimensions.

El segon bloc es va centrar en el marc jurídic i competencial que les diferents normatives aprovades i vigents incideixen directament en l’àmbit de l’educació. Posant èmfasi en l’afectació de l’LRSAL, ja que anul.la la capacitat d’autonomia, limita i condiciona l’àmbit d’actuació en matèria educativa (ignorant la valuosa trajectòria dels ajuntaments) i revisant el desplegament normatiu bàsic de les lleis orgàniques fins a la regulació de  l’Estatut d’Autonòmica de Catalunya i les lleis sectorials, especialment, la Llei d’Educació de Catalunya, com a empara de l’actual escenari de funcionament del dia a dia de les regidories d’educació. 

A continuació, en el taller es va treballar sobre els aspectes  bàsics a tenir en compte per un lideratge polític: l’estat de la qüestió dels recursos econòmics, fent referència especialment a les dades de context presentades per la professora Maite Vilalta en la Jornada "Volem polítiques educatives locals. Enfortint la centralitat de l’educació en la transformació dels municipis”, que la Federació de Municipis de Catalunya va organitzar el passat 6 de març, i a la importància de l’estabilitat pressupostària. Cada bloc temàtic va estar suportat en frases d’experts i en aquest apartat es va citar una reflexió de principis del segle passat del catedràtic Derek Bok: "si vostè creu que l’educació és cara, provi amb la ignorància”.

En l’apartat de recursos humans es va voler emfasitzar la importància de diferenciar el rol polític del rol tècnic. Totes dues figures són de vital importància per al bon funcionament d’una regidoria d’educació, però cadascú amb les seves pròpies responsabilitats i tasques. Com a conclusions, cal destacar alguns conceptes que van sortir en el treball d’aquest bloc: la importància del treball en equip, la cooperació, l’actitud proactiva, el compromís, els lideratges compartits per aconseguir la transversalitat i l’adaptació als canvis dels nous perfils professionals i de les noves maneres de gestionar.

El quart element de l’estat de la situació va ser la importància de l`àmbit relacional que tot i tota regidora ha de tenir en les seves agendes; és a dir la manera de relacionar-se amb els centres educatius i amb el personal municipal que hi treballa, les AMPA i les famílies, les associacions de veïns, entitats del lleure, la Generalitat, les diputacions, els consells comarcals...i la importància d’un treball integrat per evitar la fragmentació de les responsabilitats educatives entre els diferents agents socials.

Per últim, es van recollir les reflexions i les aportacions dels nous regidors i regidores d’educació, en relació a quins seran els reptes per a aquests propers 4 anys, sobre la base del disseny de les polítiques educatives locals a treballar formulades a través d’un pla d’actuació municipal, un pla local d’educació, un pla estratègic o un projecte educatiu de ciutat.

Les reflexions sobre noves propostes per a generar sinèrgies i acords entre el món municipal (amb les aportacions de la Federació de Municipis de Catalunya) i les altres administracions, especialment amb el Departament d’Ensenyament, van tancar la darrera dinàmica de participació, acabant la sessió escoltant l’entrevista a José Antonio Maria sobre "Ciudades con talento”.