En un món cada vegada més urbà, la resiliència de les ciutats ha esdevingut factor de desenvolupament cada vegada més rellevant tant des del punt de vista ambiental com socioeconòmic. En aquest sentit, el Programa de Resiliència Urbana de les Nacions Unides estableix com a principals mesures per incrementar la capacitat d'adaptació de les ciutats: instituir un sistema de governança que asseguri l'alineació de tots els actors del sistema urbà (institucions públiques, empreses, societat civil, etc.) davant de situacions imprevistes, adaptar el marc regulador per facilitar els processos de transformació, fer una anàlisi de riscos i vulnerabilitats de cada ciutat, i promoure la innovació i la diversificació econòmica






30/10/2017

Alguns dels exemples de bones pràctiques que il·lustren el marc teòric exposats són:

- La Iniciativa de Futur de Detroit: després de la profunda crisi que va patir Detroit aquest programa va néixer amb l'objectiu de mobilitzar de manera coordinada i consensuada a tots els actors locals per tal de reinventar la ciutat tant des de la perspectiva econòmica com també des de la perspectiva social. La visió integrada i l'establiment d'un diàleg per a assegurar el compromís de tots els actors són els principals factors d'èxit d'aquest projecte.

- L'estratègia del municipi italià de Riace: en un context de despoblament demogràfic, de fragilitat econòmica i d'arribada de refugiats, un nou govern local, liderat per Domenico Lucano, va impulsar un procés de regeneració urbana fonamentat en mesures proactives i en convertir el repte de l'acollida de refugiats en una oportunitat: inclusió social, revitalització econòmica i cohesió comunitària. Així, es van rehabilitar habitatges abandonats del centre històric per acollir immigrants, es va crear una línia d'ajudes per a necessitats bàsiques dels nouvinguts que s'havien de gastar en comerços del municipi, es va evitar el tancament de l'escola gràcies a l'acollida dels fills dels refugiats, etc.

- La transformació urbanística de la ciutat japonesa de Toyama: Toyama era una ciutat japonesa amb una economia molt dinàmica però amb greus problemes d'envelliment demogràfic agreujats per l'existència d'un model urbanístic difús. Per tal d'afrontar aquests reptes el govern local va dissenyar una estratègia multidimensional de transformació urbanística basada en 3 eixos: millora del transport públic, modificació del pla urbanístic per tal de fomentar la creació de barris multifuncionals, i inversions per a impulsar la dinamització econòmica del centre. Les mesures adoptades han permès incrementar significativament l'ús del transport públic, atreure residents cap a barris multifuncionals propers a estacions de transport públic, reduir la dependència del cotxe i revitalitzar el centre de la ciutat.