Comptar amb un sector del petit comerç pròsper és fonamental per mantenir el dinamisme econòmic i la vitalitat de les ciutats europees, així com per conservar un sector minorista a les zones rurals. El comerç minorista és una important font d'ocupació i d'activitat econòmica, un teixit que vertebra les comunitats i una xarxa que ofereix serveis de proximitat, accessibles i personalitzats






28/05/2018

Però en les darreres dècades han aparegut múltiples desafiaments per a la sostenibilitat del comerç local: generalització dels grans magatzems, revolució digital, canvi d'hàbits dels consumidors, etc. Davant d'aquest complex escenari la guia ofereix als governs locals un recull de bones pràctiques de suport i de transformació del sector comercial.

El punt de partida de qualsevol pla de trasformació ha de ser la radiografia del municipi: situació actual, fortaleses, riscos, debilitats i amenaces. Una vegada obtingut el diagnòstic es recomana utilitzar com a palanques de canvi:

1 – La modernització de les infraestructures digitals i públiques: millora de les connexions telemàtiques, promoció de les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies, i millora de l'atractiu físic i de l'accessibilitat de les zones comercials. S'exposen experiències de: municipis del Regne Unit (assessorament en la digitalització dels comerços del municipi) i d'Àustria (creació d'un directori digital de comerços), d'Alemanya (servei que facilita l'allotjament de pàgines web en la plataforma ebay) o de Lisboa (tallers de formació als comerciants en matèria de tecnologies digitals).

2 - Facilitar informació rellevant sobre hàbits de consum i tendències de mercat. S'exposen bones pràctiques de Grècia (que ha creat un observatori per als comerciants que ofereix indicadors cartogràfics de concentració de minoristes i de consumidors) i de Luxemburg (que ha creat una plataforma amb informació estadística sobre comportament dels consumidors).

3 – La creació d'una xarxa de petit comerç: amb l'objectiu de facilitar la cooperació entre comerciants, de què mantenir contactes amb l'ajuntament i d'aconseguir economies d'escala en els esforços de modernització. S'exposen les experiències d'Amsterdam (on es va impulsar la Comunitat de Minoristes 9 Streets) i de Linz, Àustria (amb l'impuls d'una marca comuna que agrupava tots els comerços del municipi que va desembocar en la creació d'una plataforma virtual compartida).

4 – L’ajuda a la comercialització i a la promoció: mitjançant motors de cerca i plataformes en línia, sistemes de comunicació amb els consumidors (xarxes socials) i d'altres activitats promocionals (fires, cupons, concursos, campanyes de fidelització, etc.). S'exposen les experiències de Vetrina Toscana, Itàlia (campanyes de promoció de la gastronomia local amb la creació d'una marca comuna i un equip de comunicació que promou campanyes a les xarxes socials), o Great Gloucestershire High Street, Regne Unit (campanya sobre el comerç local a través de les xarxes socials 'Què en penses?' d'intercanvi d'opinions i de divulgació d'ofertes).

Finalment, és essencial mesurar periòdicament l'impacte de les mesures adoptades amb indicadors quantitatius i qualitatius: opinions a través de les xarxes, trànsit de visites a les plataformes on line de promoció del comerç local, afluència de persones a les zones comercials, trànsit de vehicles, evolució del nombre de comerços, etc.