Els continguts que formen part de l’Acord, així com els compromisos contrets, revesteixen jurídicament caràcter obligacional, amb excepció d'aquells acords concrets que les parts signants de l'Acord Interprofessional de Catalunya determinin que tenen naturalesa jurídica normativa. Les organitzacions signants, per tant, es comprometen a ajustar el seu comportament i actuacions a allò previst, podent cadascuna d'elles sol•licitar de l'altra portar a terme les tasques o objectius deduïts de l'Acord

13/09/2018

El present Acord afecta les organitzacions signants en l'àmbit de Catalunya. D'acord amb el que preveu el paràgraf anterior, seran les organitzacions signants, que tenen la condició de més representatives en aquest àmbit, les que hauran de dirigir-se a les seves respectives organitzacions en sectors o branques d'activitat per tal d'establir amb ells, sense menyscapte de l'autonomia col·lectiva de les parts, els mecanismes i vies més adequades que els permetin assumir tot allò que aquí es pacta.

L'Acord entrarà en vigor el dia de la seva signatura, sense perjudici de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i tindrà una vigència fins el 31 de desembre de 2020, tot prorrogant-se tàcitament per períodes anuals si no es produeix denúncia expressa d'alguna de les parts, que haurà de comunicar-se a les altres, amb una antelació mínima de 3 mesos, respecte al seu venciment.

L'Acord Interprofessional de Catalunya 2018, incorpora entre les novetats següents:

En matèria d'estructura de la negociació col·lectiva a Catalunya, noves iniciatives de reordenació, millora de la cobertura dels convenis col·lectius, i desenvolupament de la negociació col·lectiva en empreses vinculades. S'estableixen noves recomanacions en matèria de subcontractació, incloent noves realitats com les de les empreses multiserveis.

En relació al temps de treball, millores en la gestió negociada de la flexibilitat que combini la flexibilitat necessària que requereixen les empreses amb una protecció adequada dels drets de les persones treballadores.

En matèria de contractació es coincideix en la voluntat d'impulsar l'ocupació estable, actuar amb criteris de causalitat per tal d'eradicar la contractació temporal injustificada. Tanmateix, es recullen fórmules per a la negociació col·lectiva que facilitin la contractació.

Respecte els criteris salarials, aquests responen a la necessitat de creixement dels mateixos, en el nou context econòmic de recuperació, incorporant nous criteris sobre salaris variables, fent-los compatibles amb la competitivitat i productivitat de les empreses, i valorant la situació de cada empresa i sector.

En formació professional, noves polítiques de prospecció de necessitats formatives i d'activació de la formació i el seu reconeixement, com a factor essencial del nou model productiu. S'aposta per la FP Dual o en model d'alternança per aconseguir un nou model industrial més integrador i competitiu.

El compromís per les polítiques d'igualtat de gènere, adquireix una indubtable rellevància en el conjunt de l'acord i de manera transversal, prestant especial atenció a la necessària reducció de la bretxa salarial, i a la creació de nous instruments pactats, com la comissió tècnica d'igualtat del Tribunal Laboral de Catalunya. Sobre les polítiques d'igualtat i no discriminació, s'estableixen orientacions, per primera vegada, per a la incorporació a la negociació col·lectiva, d'iniciatives respecte del col·lectiu LGTBI, la gestió de la diversitat d'origen, i la incorporació a l'ocupació ordinària de les persones amb discapacitat.

En matèria d'absentisme laboral, les parts consideren convenient abordar aquesta matèria, i es preveuen mesures específiques i la creació d'un grup de treball per a tractar noves propostes.

La prevenció de riscos laborals adquireix centralitat en l'acord, tant de forma transversal, com específica, des d'una òptica participativa, i prestant atenció a aspectes relacionats amb la maternitat o la discapacitat sobrevinguda.

Com a elements dinamitzadors del desenvolupament d'un nou model productiu, s'acorden iniciatives per al seguiment en les empreses i sectors del Pacte Nacional per a la Indústria, l'aparició de la indústria 4.0 i la digitalització i majors desenvolupaments en la negociació col·lectiva de les polítiques mediambientals i de mobilitat sostenible.

S'aborden per primera vegada problemàtiques relacionades amb la mobilitat geogràfica internacional, i noves problemàtiques del mercat de treball com les derivades de la economia de plataformes digitals o les relacionades amb aspectes de les noves tecnologies i el seu ús personal proporcionat, la desconnexió digital de les persones treballadores en finalitzar la jornada, o aspectes relatius al teletreball.

Es tracten, també, aspectes d'important sensibilitat social, com la situació del servei domèstic i la valoració positiva del conveni 189 de l'OIT.

S'aprofundeix sobre les polítiques negociades de responsabilitat social empresarial, amb clàusules concretes per als convenis col·lectius, la qualitat social de la contractació pública, l'adhesió de l'AIC a l'Agenda 2030 de Nacions Unides i el compromís amb la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible.