ODS número 10: Reducció de les Desigualtats i ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles

Un bon procés d'integració dels immigrants, a més de facilitar el seu desenvolupament socioeconòmic, contribueix al desenvolupament i l'augment de la resiliència de les regions i municipis d'acollida. Aquest procés és el resultat de diferents polítiques dissenyades i implementades per diferents actors en diferents nivells de govern, i per tant el primer que cal fer per millorar la integració dels nouvinguts és saber “qui fa què”

Amb aquest objectiu l'OCDE ha elaborat un model matricial que analitza l'assignació de competències en els àmbits d'ocupació, educació, habitatge, assistència social i salut a deu països de l'OCDE: Alemanya, Àustria, Canadà, Espanya, França, Irlanda, Itàlia, Nova Zelanda, Països Baixos i Suècia






26/10/2023

El resultat, a més de mostrar la complexitat de l'acció pública en aquesta matèria, revela que la distribució de competències entre els diferents nivells de govern i actors no governamentals varia considerablement d'un país a un altre. Mentre que a França, Itàlia i Nova Zelanda els mecanismes d'assignació i expedició de permisos de treball són gestionats fonamentalment pel govern central, a països com Alemanya, Àustria, Canadà, Espanya o Suècia es tenen cada vegada més en compte les necessitats dels territoris i s'han descentralitzat determinades funcions, en particular les relacionades amb l'avaluació de les sol·licituds de visat en relació amb les necessitats del mercat laboral. De la mateixa manera, mentre que a tots els països estudiats la provisió de l'educació primària i secundària és competència fonamentalment d'actors públics, a Alemanya, Àustria, Països Baixos i Suècia les organitzacions no governamentals també hi tenen un paper important.

Les dades també fan evident el paper clau que tenen els governs municipals a l'hora de promoure que les persones migrants participin en el desenvolupament local i, de fet, a la majoria de països tenen un rol i unes funcions cada vegada més determinants. En aquest sentit l'anàlisi demostra que l'efectivitat de la descentralització a l'hora de millorar la integració dels migrants es multiplica si està dissenyada de manera coherent i va acompanyada d'una bona coordinació multinivell. Això ha d'incloure els actors governamentals, però també les organitzacions de la societat civil, els voluntaris i les empreses que sovint són els actors més propers al procés d'integració.

Per garantir aquesta necessitat de governança multinivell i multisectorial, els països apliquen diferents instruments polítics. Un bon exemple són els Contractes Territorials d'Acollida i Integració dels Refugiats (CTAIR) signats a França entre l'Estat i les grans ciutats. Aquests contractes tenen per objectiu principal promoure accions concretes en benefici de les persones nouvingudes. Les actuacions, dutes a terme per organismes públics, per la societat civil o per la comunitat, han d'estar alineades amb els eixos definits en el marc de l'Estratègia Nacional d'Acollida i Integració de les Persones Refugiades, que tenen a veure fonamentalment amb l'accés a l'assistència sanitària, l'habitatge, la formació lingüística, l'ocupació i les oportunitats esportives i culturals. Entre 2019 i 2020 hi van haver 11 ciutats que van signar Contractes Territorials (Brest , Dijon , Lió , Grenoble , Nantes , Tolosa , Rennes , Bordeus , Clermont-Ferrand , Nancy i Estrasburg) en el marc dels quals es van desenvolupar 250 iniciatives, entre les que mereixen ser destacades: l'organització de cursos de francès, la mobilització del parc d'habitatge buits, la posada en marxa de serveis d'acollida i d'acompanyament, l'organització d'activitats artístiques i culturals a nivell comunitari, la contractació de dinamitzadors comunitaris per facilitar el procés d'integració o l'organització d'activitats per sensibilitzar la població autòctona sobre la duresa del procés migratori a partir del relat dels propis nouvinguts.