ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles, ODS número 13: Acció climàtica i ODS número 15: Vida terrestre

La naturalització de les ciutats és un objectiu que, en pocs anys, ha anat guanyant prioritat a l'agenda dels governs locals com a instrument per afrontar la crisi climàtica, per millorar la qualitat de vida a les ciutats i per reduir l'efecte illa de calor urbana. En molts casos, però, el cost és un obstacle que dificulta al món local avançar en aquesta matèria al ritme que voldria






10/05/2024

Precisament aquest és el principal escull amb què es va trobar la ciutat de Hayward (Califòrnia) quan va decidir crear una zona verda en un camí abandonat i deteriorat adjacent a una carretera. Michelle Koo, l'arquitecta municipal, va aplicar un seguit de solucions modestes però enginyoses que van permetre sortejar aquesta trava: plantant espècies autòctones, aprofitant restes de materials de la construcció per fer-los servir de tanques o de paviment, utilitzant troncs d'arbres talats d'altres parcs per convertir-los en bancs o reciclant mobiliari urbà retirat d'altres espais públics. Els resultat és un parc senzill però molt agradable, com ho demostra l’ús quotidià que en fan els veïns, curull de vegetació perfectament adaptada a les condicions ambientals locals i amb un cost, tant de construcció com de manteniment, molt assequible.

L’aprofitament de terrenys municipals infrautilitzats (com els patis escolars o zones d’aparcament), la participació de les comunitats en el manteniment de l’enjardinat de l’espai públic o l’establiment de partenariats amb el sector privat són estratègies aplicades en altres ciutats amb el mateix objectiu de "poder fer més amb menys”.

Tots són exemples inspiradors que demostren que, innovant i buscant nous "camins”, és possible estendre la xarxa de parcs i d'espais verds sense que el preu suposi una barrera infranquejable.