03. Àrea d'Acció Climàtica

President

Òscar Sendra

Alcalde d'Aiguamúrcia

Vice-president

Xavier Fonollosa

alcalde de Martorell

Comissió de Cicle de l'Aigua

Òscar Sendra

Alcalde d'Aiguamúrcia

Comissió del Medi i Alimentació

Montserrat de la Llave

alcaldessa de Vilafant

Comissió d'Energia

Antoni Masana

alcalde de Vacarisses

ODS – FOCUS D’INNOVACIÓ LOCAL:
El valor de les infraestructures naturals a les ciutats: guia per a la transició

11/07/2025
ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles, ODS número 13: Acció climàtica i ODS número 17: Aliança pels Objectius

Les ciutats tenen un paper clau a l'hora de liderar la lluita contra el canvi climàtic i les infraestructures naturals són una de les seves armes més efectives

Però per maximitzar les probabilitats d'èxit i els efectes positius d'aquesta transformació és important planificar-la de manera integral i participativa

L’FMC analitza el Pla d’infraestructures de prevenció i tractament de residus

04/07/2025
En una jornada celebrada aquest matí a la seu de la Federació de Municipis de Catalunya diversos electes i tècnics locals han debatut aquest pla, que ha estat presentat per representants de l’Agència de Residus de Catalunya, que serà el full de ruta per a la millora de les infraestructures públiques de residus a Catalunya en la propera dècada

L’objectiu que es vol aconseguir és avançar cap a un model més eficient i sostenible, fomentant la prevenció, la recollida selectiva i el tractament adequat dels residus, d’acord amb els objectius europeus d’economia circular

El protocol de sostenibilitat de l'AMB, reconegut per una xarxa mundial de més de 2.500 governs locals

03/07/2025
Es tracta del segon reconeixement en dos anys, ja que el 2024 va arribar a la final dels premis New European Bauhaus

Aquest premi reconeix les accions de sostenibilitat més ambicioses i innovadores dels governs locals i regionals de tot Europa

ODS -FOCUS D’INNOVACIÓ LOCAL:
Accions locals per millorar la qualitat de l'aire

02/07/2025
ODS número 3: Salut i Benestar, ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles i ODS número 13: Acció climàtica

Prevenir les morts prematures de fins a 43.000 persones l'any al Regne Unit o reduir els casos de càncer, accidents vasculars, atacs de cor, demència i asma serien motius suficients per justificar una política ambiciosa de reducció de la contaminació

Però és que, a més, aconseguir aquest objectiu també té una dimensió social, ja que les persones més exposades a la contaminació atmosfèrica i als efectes del canvi climàtic són les que tenen rendes més baixes i/o que viuen en zones desafavorides, de manera que millorar la qualitat de l'aire també constitueix un instrument de justícia social

Informadors ambientals a les gorgues i els espais fluvials gironins

26/06/2025
La Diputació de Girona, amb el suport de la Generalitat, coordina un equip de vint-i-tres persones, que s'encarregaran, fins al 14 de setembre, de promoure l'ús responsable en aquests indrets

A més d'aquests informadors, n'hi ha d'altres de contractats directament pels ajuntaments més afectats (les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Campdevànol i Canet d'Adri) i pel Consorci de l'Alta Garrotxa

Reconeixement a la bona recollida selectiva de paper i cartró a 7 ciutats catalanes

10/06/2025
Els premis ‘Pajaritas Azules’, promogut per ASPAPEL, ha reconegut 47 entitats locals d'arreu d'Espanya - de les quals 7 a Catalunya - per la seva excel·lència en la gestió dels residus de paper i cartó: Barcelona, el Prat del Llobregat, Lleida, Mollet del Vallès, Sant Boi de Llobregat, Reus i Castelldefels

ODS – FOCUS D’INNOVACIÓ LOCAL:
Noves fonts d’ingressos per a la millora dels parcs urbans

06/06/2025
ODS número 3: Salut i Benestar, ODS número 9: Indústria, Innovació i Infraestructures i ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles

Tal com va posar de manifest la pandèmia de la Covid-19, i com també es fa evident cada vegada que es produeix un episodi de calor, tenir accés a parcs i espais públics prop del domicili és un factor clau per a la qualitat de vida i per a la salut dels residents de les ciutats. El problema és que això requereix de molts recursos públics (ja sigui per construir, per mantenir o per millorar els parcs), el que sovint és un obstacle insalvable per a molts ajuntaments

Les solucions que s’exposen en aquest article, per bé que s’han de contextualitzar en la realitat nordamericana, demostren que amb una mirada innovadora i imaginativa és possible aconseguir noves fonts de finançament per afrontar aquestes inversions

ODS – FOCUS D’INNOVACIÓ LOCAL:
Iniciativa ‘Ciutat 30’

03/06/2025
ODS número 3: Salut i Benestar, ODS número 9: Indústria, Innovació i Infraestructures i ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles

Després de la modificació del Reglament General de Circulació, fixant una velocitat màxima de 30 km/h per als carrers urbans d’un únic carril de circulació, moltes zones de les ciutats espanyoles ja s’han adequat per al compliment d’aquest límit

De fet, molts municipis ja s'havien avançat a aquesta regulació limitant la velocitat en algunes vies o fins i tot, com és el cas de Bilbao, havien anat més enllà establint el màxim de 30km/h a tota la ciutat

ODS – FOCUS D’INNOVACIÓ LOCAL:
Descarbonitzar mantenint la capacitat fiscal municipal

26/05/2025
ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles i ODS número 13: Acció climàtica

Els plans de transició cap a la sostenibilitat topen sovint amb una complexa paradoxa: necessiten del compromís i l'actuació dels governs locals que són, precisament, els que n'acaben patint les pitjors conseqüències (en forma de pèrdua de llocs de treball, de frenada de l'activitat econòmica, de disminució de la recaptació o d'increment de la despesa pública)

És a dir, els governs que més s'hi han d'implicar són els que en resulten més afectats

ODS – FOCUS D’INNOVACIÓ LOCAL:
El potencial del canvi modal del vehicle privat a un mitjà més sostenible

19/05/2025
ODS número 9: Indústria, Innovació i Infraestructures, ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles i ODS número 13: Acció climàtica

És habitual que la manca d’alternatives de transport s’esgrimeixi com un argument per justificar la inevitabilitat d’utilitzar el vehicle privat per a determinats desplaçaments

Però, què mostren les evidències sobre la disponibilitat i la competitivitat de les alternatives al cotxe?