La Llei 33/2015, de 21 de setembre, modifica la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, que estableix el règim jurídic bàsic de la conservació, l'ús sostenible, millora i restauració del patrimoni natural i de la biodiversitat espanyola, com a part del deure de conservar i de l'objectiu de garantir els drets de les persones a un medi ambient adequat per al seu benestar, salut i desenvolupament

28/09/2015

Aquesta norma entra en vigor el 7 d'octubre de 2015, als quinze dies de la publicació en el BOE (DF4ª). Segons declara el seu Preàmbul, la norma s'aprova amb la finalitat de millorar certs aspectes de l'aplicació de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, especialment pel que fa a la gestió dels espais protegits. D'altra banda, recull en el seu contingut les normes i recomanacions internacionals que organismes com el Consell d'Europa o el Conveni de la Diversitat Biològica han anat establint al llarg dels últims anys, així com incorporar al nostre ordenament jurídic els principals objectius de la Estratègia de la Unió Europea sobre la biodiversitat fins al 2020.

Amb aquesta finalitat, s'inclou per primera vegada entre els principis de la llei, els d'evitar la pèrdua neta de biodiversitat, així com la prevenció dels problemes conseqüència del canvi climàtic, que s'inclou igualment com un dels deures de les administracions públiques .

Pel que fa al seu contingut més rellevant destacaríem:

- Gestió del medi marí: S'inclouen les disposicions necessàries per a precisar les competències que corresponen a l'Administració General de l'Estat pel que fa a la gestió del medi marí. Com a regla general, les funcions configurades per la Llei 42/2007, de 13 de desembre, derivades de l'article 149.1 23a de la Constitució Espanyola, han de ser exercides per les comunitats autònomes en l'àmbit terrestre i per l'Administració General de l'Estat , en l'àmbit marí. Aquesta regla general, derivada del concepte de territorialitat de les competències autonòmiques, que ha assegut la doctrina del Tribunal Constitucional (STC 87/2013, de 11 d'abril), té una excepció en matèria d'espais ambientalment protegits, quan les pròpies característiques i circumstàncies de l'espai natural a protegir demanin una gestió unitària.

- Instruments per al coneixement i planificació del patrimoni natural i de la biodiversitat: La Llei persegueix la simplificació i agilització d'aquests instruments, com ara l'Inventari Espanyol del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, els informes anuals sobre l'estat del patrimoni natural i de la biodiversitat i el Pla estratègic estatal del patrimoni natural i de la Biodiversitat.

- Estratègia estatal d'infraestructura verda i de la connectivitat i restauració ecològica: Es preveu l'aprovació d'aquesta estratègia, que serà elaborada conjuntament per l'Administració General de l'Estat i les comunitats autònomes.

- Gestió dels espais protegits: en particular, dels inclosos a la Xarxa Natura 2000, per garantir la seva millor protecció i adequació als fins per als quals han estat declarats. Es preveu expressament, que les obres necessàries per a la conservació i restauració dels espais protegits, per a la conservació d'espècies amenaçades, o per a la conservació d'hàbitats en perill de desaparició, puguin ser declarades d'interès general de l'Estat.

- Incorporació de la informació ambiental en el Registre de la Propietat: es persegueix dotar de més seguretat jurídica els aspectes relacionats amb el règim de propietat dels espais protegits, de manera que la informació perimetral referida a aquests espais ha de tenir el seu reflex en l'esmentat Registre. De la mateixa manera, també es preveu que el Cadastre Immobiliari tindrà accés a aquesta informació ambiental de conformitat amb la seva normativa reguladora.

- També es preveu que el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient ha de mantenir actualitzat un servei de mapes en línia, que permeti identificar i delimitar els àmbits espacials protegits.

- Responsabilitat de les administracions públiques pel que fa a la conservació de la biodiversitat. En aquest sentit, i entre altres mesures, es garanteix que la importació d'una espècie al·lòctona, es realitzi amb les garanties suficients i prèvia autorització de l'Administració ambiental competent, després de l'oportú anàlisi de riscos. D'altra banda, s'assenyala de forma expressa que les administracions públiques no seran responsables dels danys ocasionats per les espècies de fauna silvestre, excepte en els supòsits que estableix la normativa sectorial específica.

Aquesta llei modifica la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, i més concretament: els arts. 2 a 6; apartats 1 i 2 de l'article 9; art. 10, art. 11, art. 13; nou capítol III, amb un nou article 15; apartat 1 de l'article 17, article 19.4; arts. 24 a 29; art. 31.4 i arts. 33 i 34, art. 37; arts. 42 a 48, afegeix un capítol VI; article 54; S'afegeix un article 55; arts. 56 i 57, arts. 59 a 61; art. 63 i 64; afegeix art. 64 bis; arts. 69 a 72; art. 74, art. 78, art. 80 i art. 81; D.A. 1ª; D.A. 3a, D.A.4ª; D.A.8ª a 12a; Disposició derogatòria; Disposició Final segona; annex VIII

Altres modificacions que inclou són: la de la Llei 26/2007, de 23 d'octubre, de responsabilitat mediambiental (DF1ª): art. 2.1 paràgraf b); art. 45.3; la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera (DF2ª): art. 13.2. I també deroga l'art. 10 del Reial Decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desenvolupament del Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades queda derogat per l'article 60.2 d'aquesta Llei; així com la disposició addicional primera de la Llei 41/2010, de Protecció del Medi Marí.