Xavier Amor: “No em veig en una entitat en què no pogués reivindicar”






14/12/2015

Xavier Amor ha estat reelegit recentment com a president de la Federació de Municipis de Catalunya, una de les dues principals entitats municipalistes del país.

Ha tornat a ser escollit president. Com s'enfronta amb la nova etapa?

- Encetem aquest mandat plantejant-ho com una nova etapa, en què fins i tot canviem estructures. Fins ara teníem una forma constituïda, amb un caràcter més presidencialista. Ara volem fer-la més eficient i enèrgica. Hi ha hagut molts de canvis a les municipals en alcaldies, i 25 dels 30 membres de l'executiva són novells, i tots els vicepresidents tret d'un són nous. Ara la nostra feina està en un moment complicat per la incertesa, perquè no hi ha govern a Catalunya i a nivell estatal continuem amb la batalla contra les normes que el govern central ha anat dictant i que van en contra del municipalisme.

Fa poc més d'un any la FMC va viure un escàndol pels suposats sobresous que cobraven els alcaldes. Com s'ha superat? Això no queda en el subconscient col·lectiu, al marge del procés judicial?

- Fa un any que portem a terme tota una sèrie de compromisos relatius a la transparència. El tema va quedar arxivat pel TSJC, perquè l'entitat és d'àmbit privat però el fiscal va presentar recurs de cassació i estem a l'espera. Tot indica que judicialment quedarà clar que no eren sobresous. És veritat que com a organització vam estar en moments crítics. De cara a l'exterior estàvem en un cas que cridava l'atenció, al marge del que judicialment es decidís. Calia actuar amb decisió, que és el que vam fer. El fet de posar un secretari general provinent de l'administració pública ha estat una garantia, s'han fet processos de transparència i les coses han anat tornant al seu lloc. Un exemple d'això és que en l'assemblea es van aprovar amb unanimitat els balanços, els comptes, el paquet de mesures... Tens la sensació que tanques una etapa i n'obres una de nova, la teva.

Abans parlava de la intrusió de l'Estat en el municipalisme amb la llei de governs locals. De fet, però, no és molt semblant a la que el Parlament va intentar tirar endavant?

- Vam fer molta feina amb el darrer intent de llei catalana, però és cert que era com la Lrsal traduïda al català i canviant diputacions per consells comarcals. Això ja resumeix molt què era. Hi va haver esmenes per intentar millorar-la, però no van reeixir. El municipalisme té molts reptes i algun risc sensible. La situació de crisi ha tensat moltíssim, i la convivència es pot espatllar en un segon. Els municipis som els primers d'estar al costat de la ciutadania, sobretot en l'àmbit social, i hem viscut una etapa molt injusta, amb un Estat espanyol que ens ha criminalitzat tot i que hem demostrat que els que hem fet bé els números som les administracions locals.

Tradicionalment la FMC ha estat el contrapoder del PSC i de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) de CiU. Tornen a parlar de fusió. Ara va de debò?

- Amb la nova estructura tenim una vicepresidència de CDC, un d'ICV, un d'ERC i un del PSC. Això ja ho diu tot. És veritat que amb l'ACM hem signat un document perquè el 2016 es faci una reflexió sobre si cal que ens fusionem. Catalunya ha canviat i el bipartidisme antic –que va propiciar que hi hagués les dues entitats– ara no és la realitat. Si hem de ser justos amb tot, també hem de ser més plurals.

Això no és de lògica? Les funcions d'una i altra no són tant diferents.

- En això discrepo una mica. Fem molta acció conjunta, com l'oposició a la llei de governs locals estatals. Però no tinc clar que fem les mateixes feines. L'ACM s'especialitza molt en la central de compra, i la FMC, en l'àmbit de la formació. Ens complementem. Però personalment no em veig en una entitat en què no pogués reivindicar.

Què vol dir?

- Amb l'ACM hem tingut posicions diferents en alguns temes. A vegades no ens hem posat d'acord perquè el color polític del president de l'ACM ha coincidit amb el del govern de la Generalitat. I el que no voldríem és no tenir llibertat de vot en una entitat única, perquè faríem un mal favor al municipalisme. Si en el debat es decideix que cal la fusió, endavant. Però també hi han d'entrar elements com el Fons Català de Cooperació o l'AMI. I hi ha un tema crític, que és el del Consell de Governs Locals. És una eina que emana de l'Estatut i crec que no és efectiva tal com està. Cal fer-hi un canvi per donar-hi entitat.

Tampoc coincideixen en el procés independentista. L'ACM ha estat a totes i la FMC no.

- Ens ho vam plantejar en el si de l'executiva. Sense votar, vam debatre i vam decidir no prendre-hi partit i ho hem mantingut. Vam creure que era millor centrar-nos en temes en què hi ha acord i, en aquest, no adoptar posició com a entitat.