• Descarregar Google Play Store
  • Descarregar Apple Store
  • E-Mail
  • Facebook
  • Twitter
  • YouTube
  • RSS
  • Flickr
L'FMC ha comparegut davant la Ponència del Projecte de llei de mesures urgents en matèria de contractació pública del Parlament
L'FMC ha comparegut davant la Ponència del Projecte de llei de mesures urgents en matèria de contractació pública del Parlament


Juan Ignacio Soto Valle, Secretari general de l’FMC, ha comparegut davant la Ponència que ha d’elaborar l’informe sobre el Projecte de llei de mesures urgents en matèria de contractació pública del Parlament de Catalunya, en representació de l’entitat. En la seva intervenció va advertir del risc que la Generalitat adapti directives de contractació fora dels límits de la UE i que la regulació de formes no contractuals de serveis socials és un aspecte positiu però insuficient. Finalment, la Ponència ha acordat esperar a la tramitació de la llei estatal i reprendre les compareixences el proper mes d’octubre

23/06/2017

El Decret Llei tramitat per la via d’urgència té la seva base en el compromís dels poders públics amb les Directives 2014/23/UE i 2014/24/UE i, aquestes en l'Estratègia UE 2020. La Reforma contractual està basada en fomentar el creixement econòmic, en generar ocupació i en reduir la pobresa. Deixem al criteri d’aquesta Comissió la valoració sobre el grau de compliment d’aquests grans objectius i també, sobre si la Estratègia UE 2020 ha posat a l’abast dels poders públics -especialment dels regionals i locals- els instruments adequats perquè els governs locals puguin ajudar de forma efectiva a complir aquests objectius. En tot cas, el Preàmbul del Decret Llei es refereix a aquesta Estratègia i a les Directives i a l’absència de transposició per part del Govern Espanyol com a causa determinant de la urgència d’aquesta iniciativa normativa de la Generalitat. 

Una altra causa explicitada en el text del Decret Llei com a justificant de la seva tramitació és la seguretat jurídica. No podem afirmar, però, que aquest Decret Llei, amb caràcter general, hagi contribuït a generar aquesta seguretat jurídica. Ans al contrari, considerem que de seguretat jurídica no pot presumir-ne massa. De fet, tant la Junta Consultiva de Contractació de l’Estat, mitjançant la Recomanació de data 15 de març de 2016, com la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya, en el seu Informe 1/2016, de 6 d’abril, com altres Juntes Consultives de Contractació d’àmbit autonòmic (així, per exemple, la de la Comunitat Autònoma d’Aragó en el seu Informe 17/2015, de 3 de desembre) contemplen recomanacions o criteris per a aquesta aplicació directa. També els tribunals administratius de contractació pública varen elaborar i aprovar un document conjunt sobre aquesta qüestió l’1 de març de 2016.

Val a dir que entre aquests informes, recomanacions o documents elaborats sobre aquesta qüestió es poden detectar interpretacions no coincidents en alguns punts (Així per exemple, sobre la subsistència del contracte negociat per quantia segons les Juntes Consultives de Contractació estatal i catalana, o altres). En conseqüència, abans d’entrar en el text del Decret Llei és procedent referir-se a la competència del Parlament de Catalunya per aprovar una llei de contractació pública de caràcter sectorial amb una vocació evident de transposar les directives abans referides.

El Secretari general de l’FMC, s’ha referit a la competència de la Generalitat aquí prevalent per la transposició de les directives abans referides que seria la relativa a la matèria de contractació pública. En aquesta matèria l’article 159 de l’EAC estableix una competència exclusiva de la Generalitat en allò que fa referència als òrgans de contractació i sobre l’execució, modificació i extinció dels contractes, sempre que no estigui afectat per l’article 149.1.18 de la Constitució, i una competència compartida amb l’Estat en la resta d’aspectes d’aquesta matèria. Va a dir que el Tribunal Constitucional ha acceptat que les Comunitats Autònomes transposin directives en matèria de contractació malgrat que la competència no sigui exclusiva sinó compartida.

En definitiva, ha recordat, el TC disposa que pertoca a l’Estat la transposició d’aquells aspectes de la directiva de contractació, que fan referència a la garantia de la publicitat, igualtat, lliure concurrència i seguretat jurídica de l’administrat, mentre que altres aspectes que contemplin la directiva poden ser objecte de transposició per les Comunitats Autònomes, titulars d’aquesta competència compartida de la que abans ens fèiem ressò.

Ha recordat també els riscos de feblesa d’aquesta norma en el moment en què es debat coincident amb la tramitació de la transposició de les Directives al Congrés i com manifestació d’aquesta feblesa s’ha referit a l’acord de la Subcomissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflictes de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat que va adoptar un  acord -que es va fer públic amb la Resolució EXI/596/2017, de 8 de març  (DOG del 27 de març de 2017)- en el qual la part catalana es comprometia a adaptar el decret llei referit a la nova legislació estatal de contractes del sector públic, tant bon punt aquesta entrés en vigor. Això afecta també a l’Avantprojecte que tramita el Govern sobre la contractació de serveis a les persones, el qual ha estat sotmès recentment a informació pública. 

Ha finalitzat la seva intervenció destacant la iniciativa de regular de forma innovadora les formules no contractuals per a la prestació de determinats serveis socials, a través de la extensa Disposició Addicional Tercera del Decret llei, sobre la qual l’entitat té una posició favorable d'inici però que requereix de major concreció i articulació -legal i posteriorment reglamentària-. Ha citat la Jurisprudència del TJUE que consolida aquesta possibilitat i que influeix en la redacció de les Directives. Aquestes -ha dit- es refereixen a contractes de serveis personals però de forma diferenciada permeten als Estats tenir més autonomia regulatòria en situar-los fora dels límits de l’harmonització. Som favorables a la introducció, amb rigor, control i transparència, de mecanismes de discrimació positiva per a les entitats del tercer sector, que tenen emparament en el considerant 114 de la Directiva. Confiem que l’Estat respecti aquest emparament i reguli en la línia avançada per la Generalitat. Veurem. 

Per contra ha manifestat la seva posició crítica a la limitació del procediment negociat sense publicitat per raó de la quantia de l’article 7 perquè provoca un salt de gegant entre el contracte menor i els procediments oberts. Un salt no justificat, que ha generat i genera problemes de gestió sobre tot en els petits i mitjans municipis, que no poden tenir com a pretext una mesura pro transparència, si aquesta no es justifica suficientment. S’ha referit en aquest sentit una altra vegada a la inseguretat jurídica que provoca en aquest cas criteris divergents, en aquest aspecte també de les Juntes Consultives de l’Estat i Catalunya. I ha demanat dades fiables sobre si aquesta supressió del procediment negociat ha comportat o no una disminució dels percentatges de contractes menors, per avaluar l’encert de la mesura. Ha finalitzat la seva intervenció coincidint amb els altres compareixents en la necessitat de continuar amb la iniciativa normativa tant bon punt es tramiti la adaptació a les Directives per part del Congrés  per evitar, precisament, els riscos d’inseguretat jurídica en aquesta matèria.







BANC DE BONES PRÀCTIQUES
PERFIL DEL CONTRACTANT
CODI DE RÈGIM LOCAL
SEMINARI DE DRET LOCAL
BUTLLETÍ DIGITAL
REVISTA FMC
BANC DE BONES PRÀCTIQUES
PERFIL DEL CONTRACTANT
CODI DE RÈGIM LOCAL
SEMINARI DE DRET LOCAL
BUTLLETÍ DIGITAL
REVISTA FMC