La pobresa energètica ha estat durant els darrers anys un dels principals temes de preocupació de la societat catalana. Per tal d'analitzar la diversa normativa i les sentències judicials i d'impugnacions presentades pel govern central davant el TC contra la legislació autonòmica que ho regula, l'FMC, juntament amb l'Institut de recerca de la UB, TransJus, ha celebrat aquest matí a l’Aula Magna de la Facultat de Dret de la UB, i davant de més de 220 assistents, la jornada 'Pobresa energètica: regulació jurídica i protecció dels drets de les persones'






12/02/2018

A l'acte, presentat per Xavier Pons, degà de la Facultat de Dret de la UB; Xavier Amor, president de la Federació de Municipis de Catalunya; i Juli Ponce, director de TransJus; s'han realitzat diverses conferències d'acadèmics experts sobre la legislació a Espanya, la lluita dels consumidors vulnerables en el sector elèctric i la regulació a Catalunya.

En la seva intervenció, Xavier Amor, ha agraït a tothom l'haver fet possible aquesta jornada de reflexió per tractar sobre la vulnerabilitat energètica, problema al que els governs locals hem estat donant resposta sense tenir ni els instruments jurídics adients ni els recursos pressupostaris adequats, afegint que "estem davant d’un problema en el qual conflueixin multiplicitat de factors: un d’ells, és clar, és el preu de l’energia; però no és l'únic. La UE no ha estat atenta al problema quan la crisi emergia amb força. Però nosaltres hem de reconèixer que aquí els poders públics –especialment l’Estat i els governs autonòmics– han trigat a reaccionar més encara".

El president de l'FMC ha continuat recordant que "les Directives 72 i 73 de 2009 de la Comissió Europea ja obrien portes a regles comunes per definir la figura de consumidor vulnerable des de la perspectiva de pobresa energètica. La Llei 24, aprovada al Parlament de Catalunya al 2015 –6 anys després de les Directives– intenta construir un marc jurídic seguint la llum de la UE i ho fa en un context en el qual d’altres poders públics intervenen sota títols competencials de diferent signe, fortalesa i abast constitucional".

El que ens interessa als governs locals –a la nostra entitat municipalista– és que els marcs jurídics siguin viables i ens permetin fer polítiques públiques i la veritat és que la implantació de la Llei 24/2015 en aquesta matèria no està sent gens fàcil. La necessitat d’establir una mena de protocol per assegurar la seva efectiva implantació ja revela febleses –un protocol, com sabeu, impulsat per gairebé tota la xarxa institucional que els tribunals han rebutjat i que les entitats municipalistes intentem defensar en via d’apel·lació davant el TSJC; veurem amb quin resultat- . Mentrestant, el bo social implantat pel Govern de l’Estat es presenta amb solidesa jurídica com a alternativa i supera les incerteses de la Llei 24. I el que ens interessa també és que els recursos a l’abast de la implantació de la Llei –econòmics i humans– estiguin a l’alçada. Malauradament, tampoc ho han estat fins ara. Els municipis han hagut de fer-hi front esperant la resposta tardana del Govern.

Nosaltres el que diem és que hem de tornar a l'agenda local. Hem de recuperar el temps perdut.  Defensarem fins a l’últim moment la Llei 24/2015.

I ha conclòs afirmant que "els municipis hem fet tot el que ha estat fins ara a les nostres mans per minvar els efectes d’aquesta singular i dramàtica manifestació de la pobresa i ho continuarem fent en el futur però demanem seguretat jurídica i recursos si volem construir una política pròpia en pobresa energètica".

La jornada ha continuat amb les ponències de Francisco Manuel Silva, Ínigo del Guayo i Enric R. Barlett, sobre l'abast i la protecció constitucional; la lluita contra la pobresa energètica i el bonus social; i pobresa energètica: una regulació controvertida; respectivament.

Seguidament, s'ha fet una taula rodona moderada pel secretari de l'FMC, Juan Ignacio Soto, per exposar la situació actual i les perspectives de futur en el marc català, estatal i de la Unió Europea. Aquesta taula ha comptat amb la participació de diversos experts en matèria jurídica: Joan Recasens Calvo, professor associat de l'Àrea de Dret Administratiu de la UB, que ha parlat sobre la licitació relacionada amb la legislació catalana; Daniel Ruiz, assessor del Síndic de Greuges de Catalunya, que ha parlat sobre el dret als subministraments bàsics i la seva garantia real; el president del Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya i síndic local de Cornellà de Llobreagt, Joan Barrera i Riba, que ha parlat de la perspectiva local sobre la pobresa energètica i els drets de les persones; i Julio Ponce Solé, acr. catedràtic de Dret Administratiu de la UB, que ha parlat sobre la relació jurídica i el manteniment de subinistraments en l'àmbit europeu: les traves hivernals.