03/12/2025

El vicepresident de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde d’Aiguamúrcia, Òscar Sendra, va intervenir ahir al matí a la jornada Conama Local 2025, trobada de pobles i ciutats per la sostenibilitat, celebrada a Viladecans

‘Conama Local, trobada de pobles i ciutats per la sostenibilitat’ se celebra a Viladecans del 2 al 4 de desembre i és considerat l’epicentre del diàleg i l’acció per la sostenibilitat en l’àmbit local. Aquesta trobada aborda temes clau com la descarbonització, l’adaptació al canvi climàtic, la renaturalització de les ciutats o la qualitat ambiental, entre d’altres

L’alcalde d’Aiguamúrcia, Òscar Sendra, que també és president de l'Àrea d'Acció Climàtica de l'FMC, va exposar una reflexió profunda sobre el paper dels municipis en la transició energètica, especialment des de la perspectiva dels pobles petits i rurals, sovint afectats directament per infraestructures i projectes decidits lluny del territori. En aquest sentit, Sendra, que va intervenir per parlar de competències municipals per a la transició energètica, va recordar que” sense poder local real, la transició energètica corre el risc de ser desigual, conflictiva i fràgil”.

Els ajuntaments ja tenim un conjunt de competències clares amb incidència directa en la transició energètica: urbanisme, serveis, fiscalitat, habitatge, mobilitat i lluita contra la pobresa energètica. El problema rau en aquells àmbits on la competència és d’altres administracions i que les seves polítiques arriben tard o de manera insuficient; perquè aleshores l’administració local ha d’intervenir perquè són problemes que afecten la població i ens demanen respostes. "La nostra tasca”, aleshores, va afirmar Sendra, "és convertir aquesta intervenció, tan necessària, en una agenda política clara”.

Va afegir que des de l’experiència diària dels pobles i ciutats, la nostra capacitat d’acció es basa en tres grans palanques: ordenar el territori (fem política energètica quan decidim la geografia energètica i a l’hora de protegir sòls agraris), garantir condicions de vida (fem política energètica amb la rehabilitació d’habitatges o en la lluita contra la pobresa); i redistribuir costos i beneficis (amb l’orientació del mercat i la contractació pública amb clàusules ambientals).

"El problema principal, però, no rau en les competències pròpies, sinó en la manca de poder real per incidir en decisions que ens afecten”, va afirmar. I "l’obstacle més gran és la bretxa de l’equitat territorial, ja que les grans ciutats tenen més capacitat; en canvi, els micropobles i els municipis rurals concentren molts projectes d’implantació de renovables i d’infraestructures, però tenen menys capacitat d’anàlisi, de negociació i de finançament”. Finalment, va concloure dient que des de l’FMC creiem que hi ha tres impediments clars: la capacitat tècnica i jurídica, la manca d’informació i de xarxes, i la inseguretat en grans projectes.