ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles i ODS número 16: Pau, Justícia i Institucions Sòlides

El valor que aporten els nostres ajuntaments no es limita només a desplegar el catàleg de serveis que els exigeix ​​la normativa, sinó que en la seva voluntat d'atendre les necessitats de la ciutadania també presten allò que, de manera paradoxal, s'anomenen competències ‘impròpies’

En aquest punt sempre val la pena recordar la mítica frase d'un alcalde de Vitòria que afirmava amb ironia «on acaben les meves competències comencen les meves incumbències»






28/05/2025

En un moment crític per a l'Administració pública espanyola en què hi ha dèficits de qualitat, eficàcia i eficiència en molts organismes estatals i autonòmics, bona part dels ajuntaments segueixen al peu del canó oferint serveis molt necessaris i molt valorats per la ciutadania. No obstant això, i tenint en compte el context de grans reptes i transformacions en el que estem immersos, quins elements haurien d'introduir aquests ajuntaments excel·lents per poder continuar prestant serveis públics de manera satisfactòria i sostenible en el futur?

D'entrada és important que es dotin d'una visió estratègica, polivalent i elàstica. Les dinàmiques clàssiques de planificació, caracteritzades per la rigidesa i l’estanqueïtat entre departaments, ja no acostumen a ser útils en un entorn tan canviant com l'actual. En canvi la polivalència estratègica, que consisteix a tenir definida una identitat municipal i institucional a llarg termini (d'on vinc, on sóc i on aspiro a arribar en el futur) i aplicar estratègies contingents a curt i mig termini, és una eina molt més útil en les circumstàncies actuals.

En segon lloc és important disposar d'un pla de digitalització que es focalitzi en una bona governança de les dades, com a pas ineludible per a l'automatització de processos administratius i l'aplicació de la intel·ligència artificial com a eines per ajudar en la presa de decisions i en la gestió dels serveis públics.

En tercer lloc és necessari definir un model de futur, argumentat i consistent, en relació amb la sempre incòmoda dicotomia gestió pública versus gestió privada. Un model que estableixi de manera clara i coherent els serveis públics i àmbits de gestió que han de continuar essent (o recuperar com és el cas de la gestió de l'aigua) de gestió pública i aquells àmbits o serveis que té tot el sentit que els gestioni el sector privat (amb o sense ànim de lucre) amb les necessàries mesures de planificació, control i avaluació per part de l'ajuntament.

Finalment és essencial per al futur de les institucions municipals dissenyar un bon pla de relleu generacional, davant la imminent jubilació massiva d'empleats/des públics (en els propers 10 anys se'n jubilaran el 50 per cent). En aquest sentit, és imprescindible escapar-se de la lògica que ha imperat en les darreres dècades de substitució d'uns empleats públics que es vagin jubilant per altres que es vagin incorporant a les mateixes posicions. Cal tenir molt clar, abans de reposar els empleats que es van jubilant, aquells perfils professionals obsolets (o en procés d'immediata i inevitable obsolescència), aquells que cal mantenir i, finalment, aquells nous perfils que es necessitaran en el futur (gestors d'informació, analistes de dades, especialistes en automatització de processos i intel·ligència artificial, planificadors i controladors de serveis públics externalitzats, etc.).