ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles, ODS número 12: Consum i Producció responsables i ODS número 13: Acció climàtica

L'entrada en vigor de la disposició de la Directiva Europea de Residus, que exigeix el tractament selectiu dels residus tèxtils a partir de l'1/01/2025, obliga els governs locals a moure fitxa

D'una banda, habilitant la infraestructura per fer possible la recollida selectiva d'aquest tipus de residus i de l'altra, i potser encara més important, adequant el sistema de tractament de residus per fer-ne una gestió sostenible i aprofitar-ne els avantatges






12/11/2025

L'experiència de regions i ciutats europees que ja han recorregut part d'aquest camí demostra que, si està ben planificat, aquest canvi pot esdevenir una valuosa oportunitat de creació de llocs de treball, de riquesa i d'inclusió social.

Helsinky, per exemple, té contenidors de recollida selectiva de roba usada des de l'any 2019 a partir dels quals nodreix una xarxa d'organitzacions socials que s'encarreguen de redistribuir les peces que estan en bon estat entre col·lectius desafavorits; la resta de roba es recicla si és possible o s'incinera com a últim recurs.

a Fundació Humana fa 30 anys que gestiona a l'Estat espanyol una potent infraestructura de recollida selectiva de roba (amb contenidors i també amb recollida a domicili) amb finalitats ambientals (la seva reutilització) i socials (inserció laboral de col·lectius vulnerables i una xarxa de botigues de roba de segona mà de preu assequible).

Finalment esmentar el cas de l'ONG belga Kringwinkel que amb una xarxa de contenidors de recollida de roba usada i 131 botigues de peces de segona mà promou la reutilització de 84.000 tones de roba/any i genera més de 6000 llocs de treball d'inserció social.

Les lliçons que es desprenen d'aquests projectes de llarga trajectòria demostren que per maximitzar els beneficis (ambientals, econòmics i socials) que es poden obtenir amb l'augment dels residus tèxtils recollits és important crear les condicions adequades, el què implica tenir en compte aspectes com ara:

- L'establiment de sistemes de monitoratge i de certificació per evitar males pràctiques en la recollida i el tractament dels tèxtils.

- La fàcil identificació dels contenidors i la seva ubicació en espais segurs, resguardats i accessibles.

- A més dels contenidors és recomanable oferir alternatives com la recollida porta a porta o la creació de punts de recollida en botigues o mercats.

- Es requereixen professionals qualificats per garantir una classificació òptima dels residus tèxtils recollits.

- L’objectiu prioritari ha de ser la reutilització a escala local, amb la creació de botigues de segona mà, de tallers de reparació o d’espais de reciclatge creatiu.

- La participació d'empreses d'economia social per a la gestió d’aquests residus pot generar llocs de treball i facilitar la integració social de col·lectius vulnerables.

- Quan la reutilització no és viable, el reciclatge ha de ser la segona opció per evitar la incineració o l’abocador. Amb aquest objectiu és convenient establir col·laboracions amb la indústria tèxtil per reintroduir fibres reciclades en la producció local.

En definitiva, la transició cap a un model circular de gestió dels residus tèxtils passa per posar el focus en la implicació de les comunitats, en la reutilització dels materials recollits i en l’establiment d’un sistema de gestió transparent, inclusiu i eficient.