Així ho ha afirmat el president de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde de Mataró, David Bote, en el col·loqui-esmorzar informatiu del Fòrum Europa Tribuna Catalunya, organitzat per Nueva Economía Fórum i que ha tingut lloc aquest matí a l’Hotel Palace

Bote ha fet un petit repàs del que les administracions locals han estat capaces de fer des de les primeres eleccions municipals, amb aquells espais sense desenvolupar, aquelles ciutats descohesionades, poc treballades i poc amables i sense gaires serveis; i amb l’anàlisi de tot això ha reconegut el paper cabdal del món local com una de les principals garanties per afrontar els nous reptes locals actuals i de futur






10/12/2025

David Bote ha començat la seva intervenció fent un recorregut històric de la transformació de les administracions locals des de les primeres eleccions municipals: "veníem d’una època en la que els ajuntaments eren simples delegats del poder central i eines de control polític i burocràtic. Aquesta visió, però, va quedar reemplaçada pel principi de subsidiarietat, eficiència, bon govern, autonomia local i amb la voluntat, il·lusió i l’empenta per portar a terme una important obra de govern".

Ha continuat afirmant que "tot això es va traduir en una dignificació i transformació de l’espai públic, en el desenvolupament d’equipaments de serveis, projectes per a la rehabilitació i millora de la convivència en els barris, amb un urbanisme per teixir i cohesionar. Els ajuntaments també tenen un paper fonamental en aspectes més intangibles , per exemple, en la consolidació de la democràcia, en la garantia de la cohesió social i en la construcció d’Europa des dels municipis”. I ha afegit que "tot això s’ha fet en un clima que no ha estat fàcil i que ha tingut aspectes adversos notables, com la manca de reconeixement institucional, la inestabilitat del marc competencial, assumint serveis sense finançament i sense tenir en compte la realitat diversa del país”.

Malgrat això, el balanç és molt positiu: "l’acció i el lideratge local ha portat una millora innegable de les condicions de vida als barris, és bo i oportú recordar que avui estem molt millor que abans, i això es deu també a l’actuació dels ajuntaments”.

A continuació, el president de l’FMC ha fet una mirada endavant repassant els reptes actuals del món local, que passen per "l’envelliment de la població, els canvis demogràfics profunds, amb l’arribada de molta gent immigrada, l’increment de les desigualtats socials i territorials, el canvi de model productiu amb la necessitat implícita de millor formació, l’emergència climàtica i l’adaptació urbana o la necessitat de renovació d’infraestructures creades fa dècades, tant d’habitatges com de mobilitat. A tot això s’hi suma el problema d’autoritat i de confiança establert a la nostra societat, la captació de talent per part de l’administració i la reforma i la simplificació administrativa per facilitar la gestió pública”. Bote, a més, ha remarcat tres dificultats afegides que es troben les administracions locals: "el salt de la segregació residencial a escala metropolitana, la rotació cada cop més alta de la població i el despoblament, realitats que tenen fortes conseqüències en la distribució de recursos de cada municipi. I en això hauríem de concentrar bona part dels nostres esforços per poder construir un futur millor”.

Per acabar, ha destacat reivindicacions a fer: reconèixer el paper cabdal del món local com una de les principals garanties de futur, mostrant confiança en tot allò que poden fer, donar importància a la col·laboració interadministrativa i la lleialtat institucional, preservar el món local de les onades de polarització que s’estan estenent en el món de la política i, òbviament, revisar el sistema de finançament local.

En la segona part de la intervenció ha donat resposta a algunes preguntes de les persones assistents, com per exemple, en relació a la preocupació per l’augment de la ultradreta i com impactarà en la governabilitat local, al fenomen migratori i l’empadronament, la cartera de serveis, el finançament, l’incivisme i les ocupacions, l’envelliment o el despoblament, el comerç, el dèficit de personal, o algunes qüestions més concretes de Mataró, com rodalies, la regeneració urbana, l’habitatge, la convivència, la seguretat o el Tecnocampus.