ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles i ODS número 16: Pau, Justícia i Institucions sòlides

Durant anys el desplegament de solucions digitals s'ha vist com una oportunitat per facilitar l'accés als serveis públics i per prestar-los de manera més eficient i personalitzada

Però l'experiència acumulada ha demostrat que, per ella mateixa, la digitalització de serveis no és garantia de simplificació, d’equitat ni d'eficiència






25/02/2026

A l'hora d'utilitzar els serveis digitals de les administracions públiques no és estrany trobar-se amb links perduts, amb informació obsoleta, amb què els serveis en línia estan dispersos per diverses seccions, amb interfaces molt complicades o amb obstacles provocats per la manca d'expertesa digital d'alguns col·lectius (gent gran, persones amb discapacitat, persones nouvingudes, etc.). Tot plegat redueix de manera molt significativa la utilitat de les noves tecnologies a l’hora de facilitar la interacció entre ciutadans-institucions públiques.

Si volem un procés de digitalització que sigui realment beneficiós per a tothom és necessari que, a banda de digitalitzar els serveis:

1) Es prevegin recursos per garantir el bon funcionament dels portals.

2) Se’n prioritzi la usabilitat.

3) S’ofereixin solucions per contrarrestar les barreres existents: tallers d'alfabetització digital, accés gratuït a Internet, aplicació de criteris d'accessibilitat, incorporació de la inclusió digital com a principi transversal, opció de diversos idiomes, i habilitar opcions de personalització.

Es tracta, en definitiva, que la transició digital esdevingui un mitjà i no un objectiu que permeti passar d'unes administracions públiques centrades en elles mateixes a unes administracions públiques que posin les necessitats de la ciutadania al centre.