ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles i ODS número 13: Acció climàtica

El canvi climàtic és una de les principals amenaces globals, amb repercussions ambientals, econòmiques i socials, un fet sobre el que la majoria de la població ha pres consciència

Tot i així, combatre’l comporta renúncies i costos que sovint generen resistències entre els col·lectius més afectats quan els governs intenten aplicar mesures concretes

Minimitzar aquest descontentament i aconseguir el suport social necessari per impulsar les estratègies climàtiques exigeix un esforç per part dels governs en tres àmbits clau: informació, transparència i redistribució dels ingressos obtinguts a través de les taxes ambientals






10/04/2026

Així ho mostren els resultats d'unes enquestes fetes a 5 països asiàtics i europeus que revelen que, tot i que la majoria de les persones enquestades admeten que el canvi climàtic és una amenaça real i que pot afectar molt la seva vida i la futura dels seus fills/es, no consideren que sigui un àmbit d'actuació (i de despesa pública) prioritari ni tampoc que siguin ells els que hagin d'incrementar els esforços per reduir l'empremta ambiental.

L'anàlisi conjunta de les dades indica que les principals raons d'aquesta contradicció entre discurs i acció rauen en: una manca d'informació sobre els efectes i les pèrdues econòmiques que pot provocar el canvi climàtic, la percepció errònia que la lluita contra el canvi climàtic és antagònic amb el creixement econòmic (quan totes les evidències i les experiències demostren que sol ser al contrari), i en una sensació de distribució poc equitativa dels costos de les polítiques climàtiques (amb la consideració que els països i els col·lectius més benestants haurien de fer més).

D’aquests resultats es desprenen, com a principals recomanacions per maximitzar el suport social a les mesures per adaptar-nos i mitigar el canvi climàtic:

- L'impuls de campanyes informatives sobre els riscos (ambientals, econòmics i socials) actuals i futurs provocats per l'augment de temperatures.

- Posar en valor i difondre els beneficis (econòmics, laborals, ambientals, de qualitat de vida, etc.) que generen les polítiques climàtiques.

- Incentivar els comportaments més sostenibles (ja sigui en forma de petits o de grans canvis).

- Donar màxima transparència sobre l'ús que es fa dels ingressos i les despeses relacionats amb les polítiques climàtiques.

- Promoure la percepció d'equitat en la distribució dels costos de la lluita contra la crisi climàtica destinant part dels recursos obtinguts a polítiques socials, a la millora i abaratiment del transport públic o a polítiques de requalificació professional.

Sense una ciutadania informada, implicada i convençuda, les estratègies climàtiques corren el risc de quedar-se en paper mullat. D’aquí la importància que els governs assumeixin que la transparència, la comunicació efectiva i la percepció d’equitat són tan necessàries com l’eficàcia de les mesures ambientals.