El Seminari de Dret Local organitzat per la Federació de Municipis de Catalunya ha celebrat avui la seva sessió de cloenda de l’edició 2025-2026, amb una participació de gairebé 370 persones inscrites, xifra que ha superat la d’altres anys

Aquesta 38a edició, que va començar el 10 d’octubre, ha examinat normatives sobre contractació pública, habitatge o gestió de dades, entre d’altres, i ha tractat qüestions de gran interès, com el repte de l'acceleració i simplificació administrativa especialment en matèria urbanística, la gestió d’emergències o la regulació dels municipis rurals. Com sempre, també destaquem la celebració dels grups de treball que combinen una visió global amb estudis més específics i els espais de diàleg, que són converses entre ponents i assistents per reflexionar sobre temes de gran actualitat






12/06/2026

En paraules del secretari general adjunt de la Federació de Municipis de Catalunya, Sergi Penedès, que ha inaugurat aquesta sessió de cloenda juntament amb Juli Ponce, director del Seminari de Dret Local, "el dret local ha de ser capaç d’acompanyar el canvi sense convertir-se en una font afegida de confusió; ha de donar seguretat, però també ha de permetre actuar; ha d’oferir garanties, però sense oblidar que darrere de cada expedient hi ha un problema concret, un municipi concret i unes persones concretes”, i ha afegit que "des de la Federació de Municipis de Catalunya ens sentim especialment orgullosos de contribuir a mantenir viu aquest seminari. No és només una activitat formativa. És un espai de continuïtat institucional, de rigor professional i de comunitat”.

El primer ponent de la sessió d’avui, Luciano Parejo Alfonso, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Carlos III, ha explicat quines són les perspectives de futur del Dret Local. En aquest sentit, ha afirmat que una institució com la local, que ha perdurat en el temps, té sens dubte, un futur pronosticable com a millor, però que requerirà, sens dubte i en qualsevol cas, plantejar-se la necessitat o no, d’una reforma constitucional, bé sigui per saldar comptes pendents o per afrontar nous reptes. En paraules seves, "dir municipi’ és dir gestió per a la bona convivència i el futur és, per tant, una millora de la convivència mitjançant l’optimització de la gestió i els serveis públics utilitzant les noves tecnologies”, i ha analitzat el planejament, el sòl i la renaturalització del món urbà, entre d’altres.

Per la seva banda, l’advocat Rafael Entrena Fabre, ha fet una anàlisi de l’evolució de la jurisprudència comptable respecte del deure de diligència del comptedant: el risc de la responsabilitat objectiva. Així, ha parlat de la naturalesa i els elements de la responsabilitat comptable, de la configuració i les conseqüències, de la responsabilitat directa i subsidiària, de l’exoneració de responsabilitat, de la reclamació a hereus, de la culpabilitat i de la necessitat d’extremar la diligència com a mitjà de prevenció de responsabilitats comptables.

La darrera ponència, de Rafael Herrero Iturriaga, lletrat dels serveis jurídics de l’Àrea del Contenciós de l’Ajuntament de Barcelona, tracta de les ordenances de regulació de les zones de baixes emissions. En aquesta ocasió, s’analitzen els criteris d’accés, circulació i estacionament de vehicles en nuclis urbans (la mobilitat urbana i el seu impacte en el medi ambient i en l’activitat econòmica i empresarial, la protecció jurídica del medi ambient en relació al trànsit de vehicles contaminants i l’obligació de delimitar una zona de baixes emissions); i s’exposa l’experiència de l’Ajuntament de Barcelona pel que fa a l’establiment de les zones de baixes emissions.