ODS número 10: Reducció de les Desigualtats, ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles i ODS número 13 Acció climàtica

Els plans de reforma urbanístics per acollir grans esdeveniments (jocs olímpics, mundials de futbol, fires, etc.) acostumen a anar associats a la inversió en equipaments en espais urbans amb poca ocupació, en la regeneració de zones degradades i en la construcció de noves infraestructures






16/07/2026

Aquesta transformació, que és positiva per a molts dels residents de la ciutat, també té una cara fosca menys coneguda, com és: l'expulsió dels residents en situació desafavorida dels barris ‘regenerats’ a causa de l'increment del preu de l'habitatge, el desplaçament de persones sense llar cap a zones ‘menys visibles’, l'impacte ambiental provocat per l'arribada i el desplaçament d'un gran nombre de visitants (residus, emissions provocades pels transports, contaminació provocada per la construcció dels nous equipaments, etc.) o l'abandonament de les instal·lacions després de l'activitat.

La preocupació creixent per aquests efectes contraproduents ha portat a les ciutats amfitriones dels darrers jocs olímpics o de les darreres edicions de la superbowl a donar més importància a la responsabilitat social i ambiental en els seus plans de transformació. D'aquesta manera han incorporat mesures per reduir els residus, per incrementar l'ús de materials reciclats, per introduir estàndards de construcció més sostenibles, per promoure l'ús de transport públic entre els visitants, etc.

Les evidències, però, demostren que, més enllà de les bones intencions, l'impacte real d'aquestes mesures ha estat molt poc significatiu. Un "luxe" que, en un context de crisi climàtica, de crisi d’habitatge i d'increment de les desigualtats socials, és difícil de justificar.

Per tant, de cara a propers grans esdeveniments internacionals, l'adopció de criteris de sostenibilitat que vagin més enllà del pla discursiu ha de ser una de les prioritats del projecte. Aconseguir-ho requereix superar el tradicional enfocament top-down i curt-terminista incorporant durant tot el procés d'organització: el diàleg amb les comunitats, la cerca de fórmules compensatòries per als col·lectius que es veuen afectats (veïns i veïnes que es veuen obligats a canviar de lloc de residència, persones sense llar, residents afectats per la construcció d'infraestructures, etc.), la maximització de les oportunitats laborals per a la població local, la previsió d'usos a llarg termini per als equipaments que es construeixin o l'establiment de mesures de sostenibilitat ambiental realment efectives.