ODS número 9: Indústria, Innovació i Infraestructures i ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles

Els vehicles elèctrics s’han consolidat com una peça essencial en l’estratègia global per descarbonitzar els sistemes de transport. Tanmateix, el ritme d’instal·lació de punts de càrrega continua sent insuficient per respondre al creixement accelerat del parc de vehicles elèctrics, un factor que en dificulta l’adopció massiva i en redueix l’atractiu per a moltes persones usuàries

Els governs locals, que són els qui haurien de liderar l'expansió d’aquesta nova infraestructura, es troben en moltes ocasions condicionats per limitacions financeres, reguladores i de capacitat a l’hora d’afrontar aquest repte. Tot i això, l’exemple de diferents ciutats del món demostra que és possible aconseguir avenços quan es donen les condicions adequades






24/07/2026

Rotterdam, per exemple, ha impulsat l’expansió de la xarxa mitjançant una estratègia de mercat basada en la col·laboració estreta amb operadors privats. Londres ha sabut aprofitar l’espai públic disponible per instal·lar carregadors ràpids allà on la demanda és més alta. Tòquio ha fet un pas endavant amb regulacions que obliguen a incorporar punts de càrrega en totes les noves promocions residencials. I Nottingham ha adoptat solucions avançades com la càrrega bidireccional alimentada amb energia solar, que permet retornar electricitat a la xarxa quan els carregadors no estan en ús.

L’experiència d’aquestes, i d’altres ciutats pioneres en la matèria, demostra que malgrat les dificultats existents és possible fer passos endavant quan s’alineen 5 factors d’èxit clau:

1) Una bona planificació: cal dissenyar plans estratègics amb objectius definits, identificació de zones prioritàries per a la instal·lació de carregadors, donant resposta a les necessitats de tots els sectors de transport (vehicles privats, flotes urbanes, transport públic i micromobilitat) i assegurant un accés equitatiu a aquesta nova infraestructura.

2) L'estandarització i simplificació: és imprescindible facilitar les inversions en noves instal·lacions amb l’establiment de normes, la reducció de tràmits innecessaris i l’agilització dels processos d’aprovació. La simplificació administrativa redueix costos, accelera el desplegament i facilita la participació d’operadors privats de totes les dimensions.

3) L'aprofitament de les dades: les dades generades pels usuaris i les usuàries de vehicles elèctrics són cabdals per entendre les necessitats actuals i futures de càrrega. Els governs han de treballar amb els operadors i les empreses per compartir informació i identificar ubicacions òptimes per als nous punts de càrrega.

4) L'adequació de la capacitat de la xarxa elèctrica: és essencial garantir que les infraestructures elèctriques tinguin la capacitat d'absorbir la demanda creixent, cosa que fa recomanable la incorporació de solucions bidireccionals i de sistemes de generació d'energia renovable.

5) La col·laboració públic-privada: accelerar aquesta transició requereix comptar amb la participació del sector privat mitjançant licitacions de serveis, incentius financers i mecanismes innovadors com contractes de llarga durada o models de zero capital.

Les ciutats es troben al centre d’una profunda transformació de la mobilitat, en què els vehicles elèctrics són un dels motors del canvi, però no l’únic (els drons, els vehicles autònoms o els sistemes de mobilitat intel·ligent en són altres exemples). El seu lideratge, juntament amb la capacitat d’alinear esforços públics i privats, serà determinant no només per garantir l’èxit d’aquesta transició sinó també per maximitzar-ne els beneficis i minimitzar-ne els possibles efectes adversos.