ODS número 4: Educació de Qualitat i ODS número 10: Reducció de les Desigualtats

La pràctica d’activitats físico-esportives se situa, de fa ja unes dècades, com una activitat molt present en la vida dels infants i joves quan surten de l’escola/institut

A l’educació primària, a Catalunya, 1 de cada 3 escolars en fan de manera organitzada, una dada molt elevada si es compara amb altres tipus d’oferta com les activitats artístiques o les activitats d’idiomes

D’entrada aquestes xifres són una bona notícia si tenim en compte que els beneficis potencials de l’esport, tant físics i psicològics com socials, són nombrosos i de gran valor: l’evidència científica més recent confirma que l’activitat física i esportiva continuada pot contribuir a millorar la salut física, el benestar emocional, el rendiment, la socialització i el treball dels valors personals






14/09/2026

Arribats a aquest punt, però, cal preguntar-se si l'esport sempre està impregnat d’aquests efectes positius.... La resposta ens la donen un bon grapat d’autors que afirmen que no, que l’esport per si sol no va associat a valors de cap tipus. Un esport pot ser contraproduent per a la salut si no es fa de la manera indicada o correcta; una activitat física pot ser perjudicial per a segons quin tipus de persones depenent de les seves condicions físiques; o quan parlem de valors més universals, les competicions poden ser humiliants quan s’assenyala la inferioritat dels perdedors, el guanyar a qualsevol preu pot comportar conductes inadequades, el comportament del públic pot ser inadequat, i un llarg etc d’aspectes negatius que segurament tots/es hem viscut en alguna ocasió en pròpia pell.

Per tant, la principal conclusió d'aquest article és que si volem que la pràctica d'activitats esportives sigui beneficiosa i recomanable per als infants en edat escolar és necessari acompanyar-la d’una intencionalitat educativa, que implica:

- Que s'eduqui en hàbits saludables: hem de promoure una activitat esportiva engrescadora, atractiva, saludable i que fomenti els hàbits actius al llarg de tota la vida.

- Que s'eduqui en valors tot aprofitant el gran potencial de l’esport: solidaritat, tolerància, responsabilitat, igualtat, i un llarg llistat de valors que han d’anar sempre associats a la pràctica esportiva.

- Que l’esport sigui inclusiu: l’oferta ha de ser accessible i practicable per a tothom.

- Que la competició, una eina intrínseca a la pràctica esportiva, sigui utilitzada com a mitjà i no com a finalitat: guanyar no ha de ser el més important i aquesta tasca és una de les més difícils i alhora potent per l’adquisició de valors a través de l’esport.

- Que s'impliqui les famílies, sempre garantint comportaments responsables i respectuosos.

- Que els monitors comptin amb la qualificació adequada.

En resum, l’esport pot ser una autèntica palanca de transformació social i formativa sempre que s’integri en un projecte educatiu i que s'hi garanteixi l'accés universal. Aquests són els elements que poden marcar la diferència entre tenir un balanç amb números verds o números vermells, entre que sigui una activitat enriquidora (educativa, de socialització, inclusiva, saludable, etc.) o una activitat contraproduent (segregadora, dominada per la competitivitat, generadora de valors negatius., perjudicial, etc). Això fa essencial la funció dels ajuntaments i escoles a l’hora de vetllar per la qualitat, a més de la diversitat i la quantitat, del catàleg d'activitats esportives per a infants i joves que s’ofereix el municipi.