El percentatge d'ajuntaments ha passat del 49,3 % el 2012 al 94,7 % el 2026. És una de les dades principals recollides a l’Estudi de Polítiques Públiques Locals de Salut Pública 2026, que recopila i analitza informació sobre 76 municipis de més de 10.000 habitants, exceptuant Barcelona ciutat

La primera edició del document es va publicar l’any 2012 per iniciativa de la Diputació de Barcelona i compta amb la col·laboració de la Fundació Carles Pi i Sunyer






16/11/2026

L’evolució de les dades mostra que la salut mental i el benestar emocional s’han convertit en el principal focus de les polítiques locals de promoció de la salut als municipis de la província de Barcelona. Per al 28,6 % dels ajuntaments participants a l’estudi, és la problemàtica més freqüent entre els reptes que aborden actualment. Li segueixen les relacionades amb l’obesitat i els trastorns alimentaris, amb un 23,8 %, i el consum de drogues, amb un 14,3 %.

En paral·lel, joves i adolescents s’han convertit en el col·lectiu preferent de les actuacions municipals de promoció de la salut. El 68,4% de les polítiques de salut pública dels ajuntaments estan adreçades actualment a aquests grups, mentre que el percentatge era del 47,9 % l’any 2012.

Pel que fa a la protecció de la salut, la principal prioritat municipal és el control i la vigilància de la seguretat alimentària, assenyalada pel 35,1% dels ajuntaments. En segon lloc se situa el control i la gestió de plagues, amb un 28,4%.

L’informe posa de manifest també una progressiva consolidació de la salut pública dins de l’organització municipal. Els municipis han fet un salt important en planificació de la salut, multiplicant-se per cinc els plans locals de salut en els darrers 14 anys. Ara, el 57,5% dels ajuntaments disposa d’un Pla de Salut Local, mentre que el 2012 eren només l’11,3%. A més, la presa de decisions basada en dades guanya pes, el 69% utilitzen indicadors de salut per planificar les seves actuacions, davant del 20% registrat al 2016.

Entre les actuacions amb una major dotació econòmica destaquen el control de la salubritat de les platges, amb una despesa mitjana de 153.500 euros als municipis litorals; el control del risc associat als animals domèstics de companyia, amb 92.025 euros de mitjana, i la prevenció de la legionel·losi, amb 61.434 euros.

L’estudi també subratlla la importància de la coordinació institucional i del treball en xarxa. Tres de cada quatre ajuntaments participen en xarxes o organismes de coordinació vinculats a polítiques de salut pública. En aquest context, la Diputació de Barcelona es consolida com a administració de referència per als municipis: el 74% la tria com a primera opció quan necessita assessorament en salut pública, davant del 45% que ho feia l’any 2012.

L’Estudi també posa de manifest reptes rellevants per al futur de la salut pública local. En l’àmbit dels recursos humans, només el 9,5% dels ajuntaments disposen d’un pla de formació continuada específic en salut pública, fet que evidencia la necessitat d’enfortir les competències professionals en aquest camp. Així mateix, es posa de relleu la importància d’impulsar estratègies de relleu generacional i de transferència del coneixement per garantir la continuïtat i la qualitat dels serveis municipals.