Llei 8/2026, de 2 de juliol, de l'erradicació de l'amiant

03/07/2026

Objecte

El Parlament de Catalunya ha aprovat una nova llei amb l’objectiu d’establir un marc jurídic comú per a la gestió i retirada de l’amiant, davant els greus riscos que aquest material representa per a la salut de les persones i per al medi ambient. La norma pretén accelerar la detecció, localització i eliminació dels materials que contenen amiant, garantir la seguretat de les persones treballadores i de la ciutadania, i reconèixer els drets de les víctimes de l’exposició a aquest material.

Per assolir aquests objectius, la llei crea diversos instruments de planificació i coordinació, entre els quals destaquen la Comissió Catalana d’Erradicació de l’Amiant, el Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant, el Cens català de materials que contenen amiant i el Fons per a l’Erradicació de l’Amiant de Catalunya, que ha de permetre finançar les actuacions de detecció i retirada, així com les mesures de sensibilització i suport a la ciutadania.

Afectació als ens locals

La llei té una incidència especialment rellevant en l’àmbit local, ja que atribueix als municipis un paper central en el procés d’erradicació de l’amiant. En concret, els ens locals hauran d’identificar, gestionar i retirar els materials amb amiant presents en els béns i infraestructures de la seva titularitat, amb una atenció especial als centres educatius, els equipaments esportius, els centres sanitaris i la resta d’edificis d’ús públic. Igualment, hauran d’impulsar actuacions de detecció, informació i sensibilització ciutadana, aprovar plans d’inspecció i incorporar la problemàtica de l’amiant en la contractació pública quan sigui pertinent.

La norma també preveu la creació i actualització dels censos municipals de materials que contenen amiant, que s’integraran en el Cens català. Fins que un municipi no disposi d’un cens propi, la informació continguda en el Cens català tindrà la consideració de cens municipal a tots els efectes.

Conscient de l’impacte econòmic que aquestes obligacions poden comportar per als ajuntaments, la llei estableix expressament que la Generalitat ha de garantir la suficiència financera dels municipis per al compliment de les noves obligacions, principalment a través del Fons per a l’Erradicació de l’Amiant de Catalunya, que incorpora una línia específica de finançament per a les administracions locals i presta una atenció especial als municipis rurals.

Així mateix, la norma reforça els mecanismes de cooperació interadministrativa i preveu que les diputacions i els consells comarcals puguin assumir, mitjançant convenis o altres fórmules de col·laboració, determinades funcions municipals, especialment en aquells municipis amb menys capacitat tècnica, organitzativa o econòmica.

En definitiva, la llei configura una estratègia de país per a l’erradicació de l’amiant, però atribueix als ens locals un paper essencial en la seva implementació efectiva, motiu pel qual acompanya les noves obligacions municipals amb instruments de finançament, assistència i cooperació per facilitar-ne el compliment.

Cal tenir en compte que la Llei 8/2026, de 2 de juliol, de l'erradicació de l'amiant, estableix diversos objectius i terminis que han d'orientar les actuacions de les administracions públiques. En particular, la normativa i les directrius europees preveuen la retirada de l'amiant dels edificis públics abans de finalitzar l'any 2028 i la seva eliminació completa abans de l'any 2032. Així mateix, la llei preveu l'aprovació de calendaris i plans d'actuació específics, que hauran de tenir en compte la capacitat econòmica, tècnica i organitzativa dels ens locals. Per tant, en el desenvolupament de les polítiques públiques i de les actuacions municipals en aquesta matèria, cal tenir presents els terminis fixats i adoptar les mesures necessàries per garantir-ne el compliment.