Reial decret 1003/2026, de 18 de novembre, pel qual s’aprova l’Estatut de l’Agència Estatal de Salut Pública.

20/11/2026

Objecte

El Reial decret 1003/2026 aprova l'Estatut de l'Agència Estatal de Salut Pública (AESAP), creada per la Llei 7/2025, de 28 de juliol, amb la finalitat de reforçar les capacitats de l'Estat en matèria de vigilància epidemiològica, prevenció de riscos per a la salut i preparació i resposta davant les crisis i emergències sanitàries.

L'Agència es configura com un organisme públic de caràcter tècnic i científic, adscrit al Ministeri de Sanitat, amb autonomia funcional i capacitat d'actuació especialitzada. La seva creació respon a la necessitat de millorar la coordinació institucional, la detecció precoç d'amenaces sanitàries i la presa de decisions basada en l'evidència científica.

La norma incorpora el principi d'«Una sola salut» (One Health), que integra la salut humana, animal i ambiental, i promou la col·laboració entre les administracions públiques, els organismes científics i els diferents agents implicats en la salut pública.

2. Funcions i competències de l'Agència

L'Estatut atribueix a l'AESAP les principals funcions següents:

  • Vigilància de la salut pública: seguiment de malalties, factors de risc i amenaces sanitàries, així com detecció precoç de situacions que puguin comprometre la salut de la població.
  • Avaluació i comunicació dels riscos: elaboració d'informes, estudis i recomanacions científiques per facilitar l'adopció de decisions de les autoritats sanitàries.
  • Preparació i resposta davant emergències sanitàries: coordinació tècnica dels sistemes d'alerta precoç i resposta ràpida, amb l'objectiu de millorar la capacitat de reacció davant crisis de salut pública.
  • Seguretat química i riscos ambientals: avaluació dels riscos per a la salut derivats de l'exposició a substàncies químiques i agents ambientals.
  • Assessorament a les administracions públiques: suport tècnic i científic per a l'exercici de les competències en matèria de salut pública.
  • Investigació, innovació i formació: impuls de la recerca aplicada, la transferència de coneixement, la capacitació dels professionals i el desenvolupament de noves eines d'anàlisi de dades.

Un dels elements centrals de la reforma és la separació entre l'avaluació científica del risc i la seva gestió administrativa. L'AESAP assumeix les funcions tècniques d'avaluació i assessorament, mentre que el Ministeri de Sanitat conserva les funcions de direcció de les polítiques sanitàries, gestió del risc i exercici de l'autoritat sanitària que li corresponen.

3. Organització i funcionament

L'Estatut regula l'estructura orgànica i el règim de funcionament de l'Agència, que s'articula mitjançant òrgans de govern, direcció i control, així com departaments especialitzats.

L'estructura administrativa comprèn cinc departaments:

  • Departament de Vigilància, Preparació i Resposta.
  • Departament de Seguretat Química i Riscos Ambientals.
  • Departament d'Estratègia, Cooperació i Comunicació.
  • Departament de Ciència, Innovació i Qualitat.
  • Secretaria General.

També es preveu una Comissió Intersectorial, per reforçar la coordinació entre els diferents àmbits de l'Administració general de l'Estat, i un Consell de Participació Social, de caràcter consultiu, per incorporar la perspectiva de la ciutadania, els professionals i les organitzacions socials.

L'activitat de l'Agència es desenvoluparà mitjançant un contracte plurianual de gestió i plans anuals d'actuació, amb objectius, recursos i indicadors per avaluar-ne els resultats.

4. Constitució efectiva i règim transitori

El Reial decret estableix les disposicions necessàries per a la posada en funcionament de l'Agència i la transferència progressiva de funcions, recursos i personal.

Entre les principals previsions destaquen:

  • Constitució de l'Agència: es produirà amb la sessió constitutiva del Consell Rector, en un termini màxim de tres mesos des de l'entrada en vigor.
  • Supressió del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries: les seves funcions s'integraran en l'AESAP, d'acord amb el règim transitori.
  • Incorporació de personal: es garanteix el manteniment dels drets, l'antiguitat i les retribucions consolidades del personal que s'incorpori a l'Agència.
  • Continuïtat dels serveis: el Ministeri de Sanitat i l'Institut de Salut Carlos III continuaran exercint transitòriament determinades funcions fins que l'Agència disposi dels recursos necessaris i de pressupost propi.
  • Gestió pressupostària: es regula un règim transitori de finançament i funcionament fins a la plena autonomia pressupostària de l'Agència.

La disposició final primera també modifica el Reial decret 718/2024, de 23 de juliol, relatiu a l'estructura orgànica del Ministeri de Sanitat, per adaptar-ne les funcions al nou repartiment competencial.

5. Afectació als ens locals de Catalunya

El Reial decret té una afectació principalment indirecta i organitzativa sobre els ens locals de Catalunya, ja que regula la constitució i el funcionament d'un organisme estatal, sense modificar directament les competències municipals ni imposar noves obligacions generals als ajuntaments.

No obstant això, l'Estatut incorpora diverses disposicions rellevants per al món local:

a) Cooperació institucional en matèria de salut pública (article 31)

Es preveu la creació de xarxes sectorials de treball entre l'AESAP, les comunitats autònomes, les administracions locals i altres organismes públics amb competències relacionades amb la salut de la població.

Aquestes xarxes permetran reforçar la coordinació, l'intercanvi de coneixement i la cooperació tècnica en matèria de salut pública. Per tant, els ens locals catalans podran participar en els mecanismes de col·laboració que es desenvolupin en aquest àmbit.

b) Formació dels professionals dels ens locals (article 25)

El Departament de Ciència, Innovació i Qualitat de l'AESAP assumeix la funció de dissenyar i coordinar programes de capacitació i itineraris formatius especialitzats adreçats, entre d'altres, als professionals de les entitats locals.

Aquesta previsió pot facilitar l'accés del personal municipal a recursos formatius especialitzats en vigilància, prevenció i gestió de riscos per a la salut pública.

c) Participació del món local en els òrgans de govern (article 10)

Es preveu la participació d'una persona membre de la Junta de Govern de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) en el Consell Rector de l'AESAP, amb veu però sense vot, per un període de dos anys i amb caràcter rotatori.

Aquesta previsió estableix un canal de participació institucional del món local en l'organització de l'Agència, tot i que no comporta capacitat decisòria directa en el Consell Rector.

d) Mobilitat del personal públic (article 38)

L'Estatut preveu la possibilitat que determinats llocs de treball de l'AESAP siguin ocupats per personal funcionari de les administracions locals, d'acord amb els requisits i les condicions establerts.

Així mateix, es fomentarà la mobilitat del personal entre l'Agència, les comunitats autònomes, els ens locals i altres institucions de salut pública.

e) Coordinació en situacions d'emergència sanitària (articles 6 i 31)

L'AESAP assumeix funcions de vigilància, avaluació de riscos, assessorament i suport tècnic davant emergències sanitàries, amb mecanismes de coordinació amb les administracions competents.

Aquestes funcions poden repercutir en les actuacions municipals de prevenció, salut comunitària i resposta davant riscos sanitaris, especialment a través de la coordinació amb les autoritats sanitàries de la Generalitat de Catalunya.

Tanmateix, la norma no atribueix noves potestats d'autoritat sanitària als ajuntaments ni modifica el repartiment competencial existent.

6. Entrada en vigor

El Reial decret entra en vigor el 21 de novembre de 2026, l'endemà de la seva publicació al BOE.

La constitució efectiva de l'AESAP s'haurà de produir en un termini màxim de tres mesos des d'aquesta data.