• Descarregar Google Play Store
  • Descarregar Apple Store
  • E-Mail
  • Facebook
  • Twitter
  • YouTube
  • RSS
  • Flickr
El Ple del TC per unanimitat estima parcialment el recurs d'inconstitucionalitat del Govern d’Aragó contra la Llei de contractes del sector públic
El Ple del TC per unanimitat estima parcialment el recurs d'inconstitucionalitat del Govern d’Aragó contra la Llei de contractes del sector públic


El Tribunal Constitucional ha estimat el recurs d’inconstitucionalitat que va presentar el govern d’Aragó al juny de 2018 contra la Llei de contractes dels sector públic de novembre de 2017 per apreciar ‘vicis d’inconstitucionalitat’ en 101 preceptes de la norma. La sentència aborda com a qüestió essencial determinar si la competència estatal per dictar les bases en matèria de contractació administrativa a l'empara de l'art. 149.1.18 CE s'ha exercit, com addueix el Govern aragonès, en perjudici de les competències autonòmiques de desenvolupament legislatiu i execució o de la seva potestat d'autoorganització en els termes que ha precisat el Tribunal; o s'ha traduït, en alguns casos, en l'establiment de normes de caràcter supletori (Sentència del TC -ple- de 18 de març, rec. núm. 4261/2018)

25/03/2021

El Ple del Tribunal, per unanimitat, ha estimat parcialment el recurs d'inconstitucionalitat interposat pel Govern de la Comunitat Autònoma d'Aragó contra diversos preceptes de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l'ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer.

El TC estima el recurs d'inconstitucionalitat i declara inconstitucionals i nuls el paràgraf 2n de l'art. 46.4; l'incís "que seran eficaços, únicament, a l'efecte de contractar amb la Comunitat Autònoma que les hagi adoptat, amb les Entitats locals incloses en el seu àmbit territorial, i amb els ens, organismes i entitats del sector públic dependents de l'una i les altres" de l'art. 80.2 i l'incís "de manera exclusiva i excloent" del paràgraf 5 de l'art. 347.3 de la Llei 9/2017. Així mateix, declara que no són conformes a l'ordre constitucional de competències els incisos "de deu dies", "de dos dies hàbils" i "cinc dies hàbils" de l'art. 52.3 i l'incís "amb una antelació mínima de cinc dies" de l'art. 242.3. Tampoc són conformes a l'ordre constitucional de competències, amb les excepcions exposades en la fonamentació: art. 72.4; par. 1r de l'art. 122.2, excepte els incisos relatius a la necessitat d'incloure "els pactes i condicions definidors dels drets i obligacions de les parts del contracte" i "En el cas de contractes mixtos, es detallarà el règim jurídic aplicable als seus efectes, compliment i extinció, ateses les normes aplicables a les diferents prestacions fusionades en ells"; art. 125.1; els par. 2n i 3r de l'art. 154.7 i els par. 1r, 2n, 3r, 5è i 6è de l'art. 185.3; art. 212.8 i l'apt. 2 de la disp. Final 6a de la llei.

Amb caràcter previ a l'examen de la qüestió nuclear, el Tribunal enjudicia i desestima que l'LCSP hagi incorregut en una vulneració del principi de neutralitat en la transposició de la normativa europea, a l'ésser aquesta una qüestió aliena a la jurisdicció constitucional. Així mateix, declara que la pretensió que l'LCSP impedeix a la Comunitat Autònoma d'Aragó actualitzar els seus drets històrics en matèria de contractació no troba empara ni en la disposició addicional primera de la Constitució, ni en altres disposicions del bloc de constitucionalitat com la disposició addicional tercera de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó.

En relació amb la qüestió de fons, el Ple analitza de manera sistemàtica la doctrina sobre què ha d'entendre's per legislació bàsica en matèria de contractació, així com la relativa a la potestat autonòmica d'autoorganització. En aplicació d'aquesta doctrina i de l'establerta en relació amb el principi d'unitat de mercat es declaren inconstitucionals l'exclusió de l'eficàcia extraterritorial de les decisions sobre classificació adoptades pels òrgans competents autonòmics, o l'obligació imposada als ens locals de publicar els seus perfils en una única i concreta plataforma de contractació. Igualment, per incórrer en una regulació de detall que només incidentalment guarda relació amb els principis de la contractació pública, es declaren que no són conformes a l'ordre constitucional de competències alguns aspectes relatius a l'òrgan competent per a declarar la prohibició de contractar; el contingut dels plecs de clàusules administratives particulars; la definició de prescripció o especificació tècnica; la decisió de no publicar determinades dades sobre la celebració del contracte; les subfases en el concurs de projectes; o l'habilitació normativa en matèria d'ús de mitjans electrònics, informàtics o telemàtics.

Altres preceptes impugnats són considerats bàsics sempre que la remissió normativa, prevista en l'LCSP s'entengui efectuada a favor de l'Administració competent en cada cas i sense que això signifiqui prejutjar l'instrument normatiu que puguin utilitzar les comunitats autònomes.

La sentència delimita l'articulació de les competències de l'Estat en matèria de procediment administratiu comú i de contractació administrativa, donada l'existència de preceptes que, al costat de la seva naturalesa procedimental, tenen com a finalitat específica garantir els principis generals de la contractació pública (sanció de la falta de publicació de l'anunci de licitació; objecte, mesures cautelars i accés a l'expedient de contractació en la fase del recurs especial). Per contra, es consideren que no són conformes a l'ordre constitucional de competències la regulació de concrets terminis, la qual té un caràcter accessori o complementari, de naturalesa procedimental, per la qual cosa solament de manera indirecta guarda connexió amb els principis bàsics de contractació pública.

Finalment, es declara inconstitucional la previsió de l'LCSP relativa a la determinació de l'òrgan competent, en absència de legislació autonòmica, per a resoldre el recurs especial en matèria de contractació en l'àmbit dels ens locals. El Tribunal entén que s'ha vulnerat tant la configuració constitucional de la supletorietat (art. 149.3 CE), com l'ordre constitucional de competències en matèria de contractació administrativa.





Relacionats:

/ ENLLAÇOS
Vegeu la sentència


BANC DE BONES PRÀCTIQUES
ODS - FOCUS D'INNOVACIÓ LOCAL
CODI DE RÈGIM LOCAL
FORMACIÓ
BUTLLETÍ DIGITAL
REVISTA FMC
BANC DE BONES PRÀCTIQUES
FOCUS D'INNOVACIÓ LOCAL
PERFIL DEL CONTRACTANT
CODI DE RÈGIM LOCAL
FORMACIÓ
BUTLLETÍ DIGITAL
REVISTA FMC