Els ajuntaments hauran de disposar abans de 2023 d'un cens d'edificis i infraestructures que continguin amiant així com un pla per a la seva eliminació, tal i com estableix el projecte de llei de residus i sòls contaminats que el Consell de Ministres aprovarà 'aviat', segons ha confirmat aquesta setmana la ministra per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera.
Es tracta de la primera vegada que una norma obligarà els municipis a censar totes les instal·lacions que continguin aquesta substància cancerígena
El text també estableix que la roba de l'armari que es vulgui rebutjar com un residu tindrà el seu propi sistema de recollida separada a Espanya abans del 31 de desembre de 2024






12/05/2021

Segons l'última versió del text --de finals d'abril--, aprovat com avantprojecte el juny de 2020, els consistoris hauran d'establir sistemes de recollida separada dels residus municipals entre els quals s'inclouen els d'origen domèstic (envasos, paper, cartó, vidre, metalls i plàstics) -és a dir els dels contenidors blau, groc i verd- els bioresidus, la fusta, els tèxtils, els residus d'aparells elèctrics i electrònic, les piles, els acumuladors i els residus de gran volum com els matalassos i mobles, així com l'oli de cuina usat. En concret, els residus tèxtils que representen el 4,62 per cent dels 23 milions de tones dels residus urbans, segons dades del Govern, hauran de comptar abans del 31 de desembre de 2024 amb un sistema de recollida separada.

D'aquesta manera, dintre de quatre anys també serà obligatori per als municipis disposar d'una recollida separada d'oli de cuina usat, tant per a les llars com per al de l'hostaleria i també per als residus voluminosos, com per exemple els mobles o estris, així com els residus domèstics perillosos. Però abans d'aquesta fita, aquest mateix any, el 31 de desembre de 2021 els ajuntaments també hauran de comptar amb una recollida separada dels bioresidus (escombraries orgàniques) domèstics en el cas de poblacions de més de 5.000 habitants i dos anys després, en 2023 en la resta de municipis.

La futura llei introdueix restriccions com la prohibició d'uns certs productes, com els plàstics d'un sol ús, però també amb desincentius fiscals en forma de nous impostos verds. En aquest sentit, per reduir l'impacte dels plàstics en el medi ambient, els envasos d'aquest material hauran de pesar la meitat en 2026 que en 2022 i fins i tot un 70 per cent menys en 2030.

Al mateix temps, d'acord amb la normativa comunitària, el projecte de llei recull que a partir de l'1 de gener de 2023 els consumidors hauran de pagar per cada got de beguda, la seva tapa, els recipients per a aliments per emportar i molt abans, aquest mateix estiu, a partir del 3 de juliol quedarà "prohibida" la venda de qualsevol producte fabricat amb plàstic "oxodegradable”, amb microesferes de menys de 5 mil·límetres, bastonets de cotó, coberts de plàstic, plats, palletes, palets agitadors de begudes, el pal dels globus, els recipients de poliestirè expandit i els gots d'aquest mateix material. A la meitat d'aquest decenni, al 2025, les ampolles de plàstic hauran d'estar compostes, almenys, per un 25% de plàstic reciclat. Per fomentar la seva recuperació, aquestes ampolles es recolliran també per separat i per a això es podran usar els sistemes col·lectius actuals o bé s'obre la possibilitat d'implantar un sistema de dipòsit, devolució i retorn d'envasos amb la finalitat que al 2029 es pugui recuperar el 90% del pes de les ampolles de PET posades en el mercat.

Les mesures de fiscalitat verda també s'amplien en la futura llei perquè l’esborrany, que ja inclou els comentaris del Consell d'Estat, fixa un impost als envasos de plàstic no reutilitzables de 0,45 euros per quilogram i un altre més, per evitar el dipòsit de residus en abocadors, la co-incineració i la incineració que segons el material podrà oscil·lar des de 1,5 euros a 40 euros per tona mètrica.

Entre l'extens articulat, 118, les disposicions addicionals, transitòries i annexos, el projecte de llei vol també reduir el desaprofitament alimentari, en línia amb el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de manera que es planteja baixar-ho en un 20 per cent al 2030 respecte de 2020. Per a això es fomentaran, amb incentius fiscals, les donacions a menjadors, per exemple, i en d'altres vies de redistribució i per als bars i restaurants serà obligatori oferir aigua d'aixeta en comptes de disposar només d'aigua embotellada. D'entre les noves restriccions per als productors, els fabricants tindran prohibit destruir els excedents de productes que no venen que es destinaran a la donació i a altres circuits, al mateix temps que hauran d'augmentar el període de validesa de les garanties dels productes i també comptar durant més temps amb peces de recanvi.

Una altra de les propostes, adreçades als més joves, implica fomentar la reutilització dels llibres de text i les campanyes de conscienciació ambiental en aquest sector poblacional.

A més, la nova norma amplia també obligacions i el règim de responsabilitat dels productors, dels sistemes individuals i col·lectius de gestió de residus i incorpora mesures per revertir la contaminació dels sòls al mateix temps que eleva el règim de multes i sancions per incomplir la llei que finalment sigui aprovada per les Corts Generals.

El Govern busca ampliar d'una banda la responsabilitat dels productors de residus i que aquests deixin de ser-ho per a convertir-se en nous recursos, per la qual cosa l'esborrany de llei proposa generar mesures de prevenció i sistemes que estimulin que aquests puguin tornar al sistema, mitjançant el seu reciclatge i conversió en nous productes que de nou entrin a la cadena de producció. Així es pretén reduir el consum de matèries primeres, el volum de residus, evitar la contaminació ambiental, marina i terrestre, reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, en particular del metà -que es genera especialment en els bioresidus- i accelerar, amb això, l'economia circular que redundi en un beneficis socials, econòmics i ambientals.

De fet, l'esborrany de la llei preveu que al 2025 augmentarà la preparació per a la reutilització i el reciclatge de residus municipals fins a un mínim del 55 % en pes. Aquest percentatge augmentarà al 2030 fins a un mínim del 60% del pes dels residus i en 2.035 cinc punts percentuals més.

Per a la recollida separada de totes aquestes fraccions de residus els consistoris podran posar en marxa diferents iniciatives que passen per la recollida porta a porta, entre d'altres, i a més estaran obligats expressament a fixar una taxa per aquest servei als ciutadans i ciutadanes.

També serà obligatori, en aquest cas a partir de l'1 de gener de 2022, la classificació separada dels residus de construcció i demolició no perillosos, com per exemple el formigó, els maons, els taulells, la ceràmica i la pedra d'una banda, però també els metalls, el vidre, el guix i el plàstic. També afecta això als qui facin una reforma en el seu habitatge.