En la sessió del Seminari de Dret Local de la Federació de Municipis de Catalunya que s’està celebrant aquest matí també s’ha analitzat la impugnació d’acords pels electes locals i el control i la intervenció municipal sobre els clubs socials de fumadors de cànnabis i la venda de productes






09/05/2025

Per analitzar el dret a entendre i el llenguatge administratiu planer, hem comptat amb dues ponents: Irema Ferrez Vega, responsable de tramitació entenedora a la Direcció General de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana de la Generalitat de Catalunya, i Ona Domènech Bagaria, professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La seva ponència s’ha dividit en dues parts. La primera ha servit per aclarir els conceptes clau: llenguatge jurídic i llenguatge administratiu, el dret a entendre / comprendre, per què el llenguatge jurídic costa tant d’entendre?, quin és l’origen del llenguatge planer, el llenguatge administratiu català, la comunicació clara, sobretot en l’Administració pública catalana actual. En la segona part de la ponència han explicat com ho posem en pràctica, experiències en el món local, què fa la Generalitat, l’impuls de la comunicació clara i han analitzat alguns projectes.

Per la seva banda, Alejandro Huergo, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat d’Oviedo, ha parlat de la responsabilitat patrimonial per danys causats en l’execució de contractes i concessions administratives, quina és la situació actual i quines són les propostes de millora. En la seva intervenció ha afirmat que si la responsabilitat patrimonial de les administracions públiques té dubtes i és objecte de discussions, els dubtes encara són més grans en el sector concret dels danys causats en l’execució de contractes públics, incloses les concessions d’obres i serveis. I ha conclòs dient que cal establir el règim processal adequat perquè en qualsevol supòsit de possible concurrència en la producció del dany de l’Administració i d’un altre subjecte, el perjudicat pugui ‘demandar” a tots en via contenciosa-administrativa, amb independència de com s’hagi plantejat la via administrativa prèvia o regulant-la adequadament a aquest efecte.

Al grup I, per parlar de la impugnació d’acords pels electes locals, ens ha acompanyat David Cabezuelo Valencia, vicesecretari de la Diputació de Barcelona, que, després de fer un repàs del marc legal, de la legitimació general i especial i de la jurisprudència del TC, ha conclòs que l’LRBRL atorga als electes una legitimació que deriva directament de la seva condició de representants populars i que es tradueix en un interès concret de controlar el correcte funcionament de la corporació i, per tant, la legalitat dels seus actes. En conseqüència, els electes podran impugnar els actes i acords locals quan siguin acords d’un òrgan colꞏlegiat del qual siguin membres, sempre que hagin votat en contra o quan siguin acords d’un òrgan colꞏlegiat del qual no siguin membres o es tracti de resolucions d’un òrgan unipersonal, els podran impugnar sempre, malgrat no siguin membres de l’òrgan ni hagin votat en contra, en virtut d’aquest interès concret de controlar el correcte funcionament de la corporació que deriva de la seva condició de representants populars.

Finalment, al grup II, Xavier Silvestre, lletrat consistorial de la Direcció de Serveis Jurídics de l’Ajuntament de Barcelona, ha parlat dels clubs socials de fumadors de cànnabis i venda de productes relacionats: possibilitats de control i intervenció municipal. Concretament ha informat sobre què és un club de fumadors de cànnabis, què s’ha d’inspeccionar, com són els procediments de comprovació i sancionadors, i quines són les actuacions penals. També ha explicat què són els grow.shops.