ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles i ODS número 13: Acció climàtica

Els plans de transició cap a la sostenibilitat topen sovint amb una complexa paradoxa: necessiten del compromís i l'actuació dels governs locals que són, precisament, els que n'acaben patint les pitjors conseqüències (en forma de pèrdua de llocs de treball, de frenada de l'activitat econòmica, de disminució de la recaptació o d'increment de la despesa pública)

És a dir, els governs que més s'hi han d'implicar són els que en resulten més afectats






26/05/2025

Per superar aquest atzucac l'informe proposa establir un mecanisme de compensació fiscal que moduli la distribució del fons d'anivellament fiscal en funció de l'evolució de l'índex de sostenibilitat local. D'aquesta manera els ajuntaments més compromesos en aconseguir avenços en la transició ecològica veurien incrementats els recursos rebuts del fons d’anivellament fiscal (fins a un 13% en la proposta plantejada), mentre que els menys implicats veurien reduïts els ingressos provinents d'aquesta font (fins a un 5% d'acord al model exposat).

Aquesta reforma, a més d'incentivar l'avenç cap els objectius de sostenibilitat, constituiria un mecanisme d'equitat fiscal al compensar l'increment de la despesa i els costos assumits pels ajuntaments que més s'esforcen per reduir la seva empremta ecològica.