27/04/2026

Actualment, en un temps marcat per la precarietat, la desigualtat i la incertesa, l’ESS aporta respostes concretes a problemes molt actuals i a necessitats socials de sectors molt diversos, com són la precarietat laboral, l’exclusió social o la crisi ecològica; genera activitat econòmica i cohesió social i pot crear ocupació de qualitat, reforçar economies locals, impulsar finances ètiques, afavorir el comerç just i donar suport a projectes amb impacte social positiu

Des de la Federació de Municipis de Catalunya considerem, en una compareixença escrita enviada al Parlament de Catalunya, que aquesta llei no és només una eina de regulació, sinó un motor imprescindible per a la transformació del model econòmic cap a una economia compromesa amb la defensa de les persones i els fins socials, que prioritza el bé comú per damunt del benefici immediat i que aposta per la justícia, la cooperació, la sostenibilitat, la solidaritat i la responsabilitat

Els ajuntaments són els millors coneixedors de la realitat del territori i qui millor compren les necessitats de les persones i els que executen de forma més directa les polítiques públiques d'impuls, consolidació i creació de l’ESS al territori.

L’FMC dona el seu suport a aquest Projecte de llei, fruit d'un ampli consens entre el govern, el sector i el municipalisme. La nostra entitat comparteix la necessitat d'una definició de l'ESS que vagi més enllà de les fórmules jurídiques clàssiques, ja que aquestes entitats s’han de caracteritzar per una governança democràtica i participativa dels seus membres, la distribució limitada o nul·la d’excedents vinculada a l’activitat, l’arrelament territorial i un compromís ferm amb la transformació feminista i la sostenibilitat ambiental, actuant sempre amb independència respecte als poders públics.

Pel que fa a la representativitat del món local en els òrgans de governança, s’ha manifestat que l’acord assolit durant la tramitació de l’avantprojecte entre les diferents entitats municipalistes per establir la forma de designació dels representants de les administracions locals que impulsen l’ESS en el Pla Nacional d’Impuls i en els Consells Regionals no es pot qüestionar durant la tramitació parlamentària i que ha de quedar reflectit en la futura norma sense modificacions. Pel que fa al Consell de l’Economia Social i Solidària, s’ha reivindicat de nou la necessitat de deixar constància que el futur reglament que ha de regular la seva composició i funcionament hauria de garantir la veu dels ajuntaments, ja que són els qui executen de forma més directa les polítiques d'ESS al territori.

Hem valorat molt positivament el principi de transversalització i de difusió dels valors i dels principis de l’ESS i que totes les administracions catalanes hagin de fomentar que les seves accions de govern incorporin la perspectiva i visió d’aquest tipus d’economia i hagin de promoure la participació institucional de les organitzacions de l’economia social i solidària, especialment en el món local; però hem manifestat, alhora, que és imprescindible que el Projecte de Llei s'acompanyi d'una memòria econòmica detallada que vetlli pel compliment del principi de suficiència financera de les entitats locals i que la Generalitat fixi mecanismes de finançament adequats per cobrir les noves funcions i responsabilitats que s’atribueixen als ajuntaments, evitant que l'autonomia municipal quedi compromesa per falta de recursos.

Igualment hem manifestat la necessitat que el text inclogui mesures específiques per als municipis rurals per afavorir el repoblament i l'arrelament al territori.

En definitiva, des de l’FMC ens mostrem d’acord amb aquesta normativa que garanteix la veu dels ajuntaments en la governança de l’economia social i solidària a Catalunya com a àmbit de desenvolupament econòmic específic, basat i centrat en les persones.