ODS número 3: Salut i Benestar, ODS número 10: Reducció de les Desigualtats i ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles

En contrast amb la tendència que ha predominat els darrers anys en molts països i regions europees, la desinstitucionalització es consolida com l’estratègia més adequada per maximitzar l’autonomia personal i afavorir la inclusió social dels col·lectius en situació de dependència

Aquest enfocament parteix de la idea que les persones han de poder viure i ser ateses en entorns el més propers possible a la comunitat, preservant els seus vincles socials i la capacitat de decidir sobre la pròpia vida

La gran pregunta és com passem d’uns sistemes socials i sanitaris que sovint actuen quan el problema ja s’ha manifestat a un model capaç de prevenir, anticipar-se i posar les persones i les cures al centre; i en això hi té molt a dir el municipalisme, que amb la seva capacitat de treball conjunt pot abordar reptes compartits i avançar cap a consensos en un àmbit clau per a la qualitat de vida de les persones

D’aquest repte i d’altres, com el paper que haurien de jugar la digitalització i la intel·ligència artificial en la transformació dels sistemes socials i de salut, n’ha parlat el president de la Federació de Municipis de Catalunya, David Bote, en la taula inaugural del 3r Congrés de Salut i Món Local que s’està celebrant ahir i avui al CosmoCaixa Barcelona

Al llarg del 2025 i el 2026, el Departament de Drets Socials i Inclusió, la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis hem treballat en l’elaboració d’un nou Acord Marc 2027-2030 que incorpora millores substancials respecte del marc vigent. La seva aprovació i formalització són necessàries per donar continuïtat a la tramitació dels convenis bilaterals amb els ens locals, que hauran de formalitzar-se abans del 31 de desembre de 2026 per garantir-ne la vigència a partir de l’1 de gener de 2027

Avui s’ha dut a terme la signatura formal d’aquest acord marc entre el conseller de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno; el president de l'FMC, David Bote; i la presidenta de l’ACM, Meritxell Budó. El president Salvador Illa ha encapçalat la signatura

L’1 d’octubre se celebra el Dia Internacional de les Persones Grans i, un any més, el grup impulsor de l’acte unitari promou aquesta iniciativa amb l’objectiu de donar visibilitat i reforçar el compromís amb els drets de les persones grans

Aquest any, amb el lema ‘Ens jubilem de la feina, no de la vida’, es vol posar l’accent en la necessitat de garantir una vellesa digna, amb drets, autonomia i participació, i en la importància de construir una societat més inclusiva i respectuosa amb totes les edats

Avui, 15 de juny, se celebra el Dia Mundial de la Presa de Consciència sobre l’Abús i el Maltractament a les Persones Grans

Amb motiu d’aquesta commemoració, el Consell de la Gent Gran de Catalunya, del qual la Federació de Municipis de Catalunya forma part, ha elaborat el manifest adjunt amb l’objectiu de sensibilitzar la ciutadania sobre les situacions de violència i maltractament que poden patir les persones grans i de promoure la prevenció, la formació, la recerca i la implicació de tota la societat

ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles i ODS número 3: Salut i Benestar

L'envelliment de la població i la complexitat creixent de les necessitats de salut estan posant al límit la capacitat de resposta dels serveis assistencials i sanitaris

Es tracta de serveis que, tradicionalment i a la majoria de països, han estat molt centralitzats, segmentats i estandarditzats, una rigidesa que no és la més adequada per donar resposta a la situació actual

La solució, doncs, més que un increment de recursos passa, d'entrada, per un canvi de model que aposti per: una descentralització a nivell comunitari, l'aplicació d'estratègies de codisseny i de coproducció, i l'adopció d'un model d'atenció integral

Actualment, en un temps marcat per la precarietat, la desigualtat i la incertesa, l’ESS aporta respostes concretes a problemes molt actuals i a necessitats socials de sectors molt diversos, com són la precarietat laboral, l’exclusió social o la crisi ecològica; genera activitat econòmica i cohesió social i pot crear ocupació de qualitat, reforçar economies locals, impulsar finances ètiques, afavorir el comerç just i donar suport a projectes amb impacte social positiu

Des de la Federació de Municipis de Catalunya considerem, en una compareixença escrita enviada al Parlament de Catalunya, que aquesta llei no és només una eina de regulació, sinó un motor imprescindible per a la transformació del model econòmic cap a una economia compromesa amb la defensa de les persones i els fins socials, que prioritza el bé comú per damunt del benefici immediat i que aposta per la justícia, la cooperació, la sostenibilitat, la solidaritat i la responsabilitat

ODS número 1: Fi de la Pobresa i ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles

El sensellarisme representa la manifestació més dramàtica i visible de la crisi de l’habitatge que afecta la majoria de ciutats europees i nord-americanes. Tanmateix, aquesta crisi adopta altres formes menys evidents però igualment preocupants des d’una perspectiva col·lectiva, com són l’exclusió residencial, la segregació socioeconòmica, l’expulsió dels col·lectius més vulnerables, la sobreocupació dels habitatges o la proliferació d’infrahabitatges. Totes elles situacions que comprometen la cohesió social i amenacen la garantia dels drets bàsics de les comunitats

Per aquest motiu la qüestió de l’habitatge s’ha convertit en un repte central a l’agenda de la majoria de governs municipals, que malden per trobar les solucions que permetin mitigar-ne els efectes negatius

El president de la Federació de Municipis de Catalunya, David Bote, la vicepresidenta i presidenta de l’àrea de Serveis Socials de l’FMC, Lorena González, i la Secretària General, Susanna Mérida, juntament amb representants de l’ACM, s’han reunit avui amb la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, el secretari general, Raül Moreno, la secretària d’afers socials i inclusió, Carolina Homar, i altres membres del departament, per traslladar-los les principals preocupacions del món local en l’àmbit dels serveis socials, el sensellarisme, la pobresa energètica i el desplegament de l’atenció integrada social i sanitària, entre altres

Els representants de les entitats municipalistes han posat de manifest la necessitat d’un finançament estable en relació amb el Contracte Programa, corresponsabilitat del Govern en algunes matèries rellevants com el sensellarisme i una participació activa dels ens locals en la definició de les polítiques públiques

ODS número 3: Salut i Benestar, ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles i ODS número 13: Acció climàtica

L'impacte del canvi climàtic sobre la salut pública és una preocupació creixent per a tots els governs dels països europeus, i l'àmbit metropolità de Barcelona no n'és una excepció. De fet aquesta és una zona en la que, segons l'índex de vulnerabilitat al canvi climàtic (IVAC), prop de mig milió de persones viu en espais vulnerables a la calor

Conscients d’aquest fet, ja fa anys que per reduir els riscos associats a aquest increment de la temperatura els governs locals, metropolità i autonòmic estan desplegant mesures d'adaptació i de prevenció, des de serveis d'informació fins a iniciatives de rehabilitació de l’habitatge, passant per plans de naturalització de les ciutats, de generació d’espais d’ombra o iniciativa d’habilitació de refugis climàtics (que inclouen tant equipaments climatitzats com espais urbans exteriors on poder alleujar-se de la calor)