ODS número 3: Salut i Benestar, ODS número 10: Reducció de les Desigualtats i ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles

En contrast amb la tendència que ha predominat els darrers anys en molts països i regions europees, la desinstitucionalització es consolida com l’estratègia més adequada per maximitzar l’autonomia personal i afavorir la inclusió social dels col·lectius en situació de dependència

Aquest enfocament parteix de la idea que les persones han de poder viure i ser ateses en entorns el més propers possible a la comunitat, preservant els seus vincles socials i la capacitat de decidir sobre la pròpia vida






30/09/2026

En lloc, doncs, de construir més residències o d’incrementar la despesa en serveis segregats, és més beneficiós per a les persones dependents i, sovint, més assequible a nivell pressupostari, apostar per serveis com ara: l’atenció mèdica domiciliària, la prestació de serveis assistencials a nivell comunitari, l’oferta d’habitatges assistits, els programes de suport per a cuidadors informals o la distribució de vals d'assistents professionals.

Com a exemples d’aquest tipus d’enfocament es poden esmentar iniciatives diverses i contrastades, com ara: l'organització danesa Mentorbarn que treballa per posar en contacte infants i joves que viuen en acolliment familiar o en institucions residencials amb una família mentora, el programa Appartamenti per l’autonomia (Apartaments per a l’Autonomia) que ofereix a Itàlia habitatges per a joves de 18 anys o més provinents d'acolliment familiar, el Contracte per a Joves en transició a la vida adulta que ofereix a Portugal suport material, educatiu i psicològic a joves d’entre 18 i 21 anys que afronten dificultats d’integració social i que no compten amb suport familiar, la Casa de Vida Assistida a Xipre que compta amb professionals de la salut mental i acull temporalment persones amb problemes de salut mental mentre es prepara la seva integració a la comunitat, l’Equip Ambulatori de Resolució de Crisi de Dinamarca que ofereix atenció psiquiàtrica d’emergència gratuïta a persones amb problemes de salut mental, els equips mòbils d'atenció integral de Bèlgica, la concessió a Bèlgica d'una ajuda de 8.000€ a persones grans que contractin una persona cuidadora o el cas del poble belga de Geel on hi ha la tradició des de fa segles que els habitants acullin a pacients de l'hospital psiquiàtric municipal.

Totes elles iniciatives que demostren com l'atenció de la dependència a escala comunitària i amb models centrats en l'usuari millora significativament la qualitat de vida, la capacitat de personalització de l’atenció rebuda i la integració social dels col·lectius dependents, contribuint així a la construcció de societats més justes, inclusives i respectuoses amb la dignitat humana.